Ja sé que ara no és temps per abraçar-nos, la qual cosa no fa més que augmentar les ganes de fer-ho. Quan sortirem d’aquesta crisi de salut, quan encara ens quedarà l’econòmica, el primer que farem serà abraçar-nos, gaudir del plaer de tenir-nos i sentir-nos a prop.
Eduardo Galeano és un escriptor inclassificable. Nascut a Montevideo el 1940 i mort a la mateixa ciutat el 13 d’abril de 2015, ara fa cinc anys justos, Galeano va mantenir una trajectòria ferma a favor de la democràcia en el seu país, la qual cosa el va portar a l’exili arran de la dictadura de 1973.
Entre els seus llibres més reconeguts Las venas abiertas de América Latina (una reflexió sobre el victimisme a Sudamèrica) i Memoria del fuego (una trilogia en la qual conta la història d’Amèrica llatina des de la creació del món i fins als nostres dies).
Però avui vos acostaré un altre títol, El libro de los abrazos, un recull de breus històries, totes elles plenes de poesia, de prosa poètica en definitiva.
“Escribo para los quienes no pueden leerme” o “Para qué escribe uno si no es para juntar sus pedazos?”, no és això poesia?
EDUARDO GALEANO
El libro de los abrazos
Siglo XXI, 265 Pàgines, 21 €
