La feresta pandèmia que estam sofrint aquest any 2020, ha capgirat els pressuposts i les estratègies de la major part de les empreses dels diferents sectors. La demanda de productes i serveis turístics està gairebé paralitzada i el pitjor és que ningú té la fórmula per sabre quan es mourà de bell nou i quan retornarà la normalitat d’abans de l’aparició del fatídic virus.
Tot i això, una part de la ciutadania ha considerat com a cosa positiva l’absència de la massificació. Mentre uns li han donat la benvinguda, els altres s’han adonat que, malgrat les molèsties que provoquen excessives onades de visitants, el turisme és bàsic per a l’economia del país. A una part de la societat i a determinats partits polítics els agradaria veure reduïda l’arribada de turistes mentre que l’altra es mostra procliu a uns majors fluxos de visitants. Per esbrinar quina és la diferència entre les dues parts en termes numèrics, resultaria interessant veure quins serien els resultats electorals d’aquells partits que es presentessin a les eleccions amb un programa on promoguessin una bateria de mesures limitadores de l’activitat turística com és ara tancar els aeroports des de la mitjanit fins a les cinc de la matinada o l’atansament d’un sol creuer diari amb una capacitat màxima de tres mil persones, per posar dos exemples.
De vegades s’ha afavorit més el visitant que el resident i això no hauria de ser així
Cal acceptar que, abans de la pandèmia, l’accelerada espiral d’ocupació turística que durant determinats mesos es donava a aquesta Comunitat havia traspassat, o estava a punt de fer-ho, la seva capacitat d’acolliment, als menys així ho mostraven els principals indicadors de sostenibilitat, tant els mediambientals com els socials i de gestió. Tal vegada ha arribat el moment de considerar de debò una reorientació de la gestió turística privada i pública envers la selecció d’aquells segments de demanda que aportin un major valor socioeconòmic i tenguin una menor repercussió sobre els nostres limitats recursos. No es tracta d’arruixar el turisme, sinó de decantar-se pel tipus de turisme que més ens convé. Això és bo de dir, però no serà gens ni mica fàcil assolir-ho.
En teoria, l’activitat turística ajuda al desenvolupament social i econòmic de les comunitats. Del moment en què aquesta, amb els seus excessos, altera l’harmonia social i el medi natural, necessàriament s’ha d’orientar cap a un equilibri. De vegades s’ha afavorit més el visitant que el resident i això no hauria de ser així. Ha arribat l’hora de posar al resident al punt central de l’acció social i política per tal que es beneficii de la qualitat de vida que es mereix. La selecció de turisme qualificat ajudarà a aquest objectiu. Al cap i a la fi el que cerca aquest tipus de turisme són destinacions amb cohesió social i qualitat de vida.
