Aquesta setmana el club Imprenta Bahía San Agustín va celebrar una roda de premsa per anunciar que Palmer Alma Mediterránea tornaria a ser el patrocinador principal del primer equip, que repetirà participació aquesta propera temporada a la LEB Or i que per la renúncia d’un dels equips inscrits tornarà a estar formada per 18 equips i conseqüentment recobrarà l’antic format d’un grup únic.
El protagonisme de l’acte va recaure en el president del club, Guillem Boscana i en el director general de la immobiliària, Vicenç Palmer. La important notícia de la confirmació de la continuïtat de la família Palmer al projecte que lidera el senyor Boscana per ella mateixa justifica la roda de premsa. El president es va mostrar agraït amb una empresa mallorquina que des de fa temps està vinculada al club i va destacar els aspectes més emotius i sentimentals d’aquesta relació. Va aprofitar el màxim responsable del club per començar a il·lusionar els incondicionals i els potencials seguidors de l’equip i, per aquest motiu, va declarar que l’objectiu del nou grup que s’està confeccionant és millorar el bon resultat de la campanya finalitzada. No serà fàcil, perquè el pressupost per al curs 21/22, segons diuen, ha minvat i lògicament la dificultat augmentarà. I a més a més es va fer servir l’avinentesa per confirmar que el club acabava de fitxar un nou jugador nord-americà - és època de fitxatges que consolidin una plantilla competitiva i engrescadora -, en Lindy Waters III, un jugador jove, amb un gran potencial, que tenia ofertes d’altres clubs i que s’ha decantat finalment pel conjunt de S’Arenal. L’ambició va acompanyar en tot moment la compareixença dels convocants i les sigles ACB i paraules com «ascens» van sobrevolar l’acte.
En Vicenç Palmer va desempolsegar una idea antiga, eterna, que mai no s’ha dut a terme a Mallorca, la d’implicar i vincular el món del bàsquet mallorquí i, en definitiva, la societat mallorquina a un projecte que aspiri a l’ascens a l’ACB i que la seva empresa enguany torna, per coherència, a liderar econòmicament. Aquesta implicació és un tema recurrent. Sembla mentida que mai no s’hagi aconseguit que una il·lusió com és l’ascens a l’elit del bàsquet estatal, hagi involucrat i compromès a una àmplia majoria del bàsquet illenc. Està molt bé que un referent com és el senyor Palmer torni a llançar aquesta idea, però això no basta, les paraules s’han de convertir en estratègies i en fets. S’han de cercar fórmules i s’han d’acceptar algunes renúncies ideològiques. Si l’equip juga bé i obté bons resultats esportius, de cada dia hi haurà més gent a Son Moix, però això no basta. La implicació i el compromís han d’anar acompanyats d’un sentiment. De la mateixa manera que només s’aprèn quan hi ha emoció, el recolzament a un projecte ambiciós només és efectiu quan el sentiment de pertinença a una institució i a uns colors existeix. Convidar a la societat mallorquina a què formi part d’un somni és positiu, però això depèn principalment dels passos que la institució, el club vulgui fer. El mateix director general de la immobiliària ho reconeixia en una entrevista posterior quan afirmava: «La màxima responsabilitat la té el club».
Un projecte com aquest hauria d’aspirar, si un dia l’accés a l’ACB deixa de ser una quimera i esdevé una realitat, a què moltes persones, moltes, puguin penjar-se la medalla de l’ascens i es parli de l’èxit d’un amplíssim sector de la societat mallorquina.
