Opinió | La «intrahistòria» del Palmer Palma

Una de les virtuts del bon entrenador és fer entendre al jugador el paper que a la temporada li toca representar. Si el jugador el comprèn i l’accepta, s’eviten molts problemes. Generalment els jugadors que més juguen són els que més aporten. Enguany, al Palmer Alma Mediterránea Palma, els rols estan perfectament definits. És injust que totes les flors sempre s’adrecin al grup de privilegiats, dels que més minuts acumulen i dels que més números positius sumen. De vegades s’ha de reconèixer la importància dels actors secundaris, que permeten amb la seva feina diària, que els protagonistes puguin ressaltar. Avui seria fàcil parlar de jugadors com Kullamäe, Díaz, Harrell... Seria fàcil recordar els excel·lents números de Karamo Jawara: 14 punts, 5/8 en tirs de 2, 4/4 en tirs lliures, 12 rebots, 5 assistències, 1 tap, 4 personals rebudes i 29 de valoració. La millor valoració de la jornada! Extraordinari! Ara bé, m’agradaria destacar en aquestes línies aquests jugadors joves que, conscients de la seva situació present, no deixen de ser solidaris, de treballar per millorar i fan el possible per aprofitar els minuts que amb comptagotes moltes de vegades els són donats. Ahir sis components de la plantilla van jugar menys de 8 minuts i 4, no en van sumar més de 5. Unamuno, escriptor espanyol de la Generació del 98, va inventar aquest mot, “intrahistòria” i va voler que designés “les històries de la gent que no roman en el record oficial dels pobles. La gent sense fama. Els que construeixen la història anònimament sense que el seu nom romangui en els llibres de text, ni als diaris”. Des d’aquí el reconeixement a la intrahistòria del Palmer Alma Mediterránea Palma.