Record quan vaig tenir la meva nova equipació de l'Atlètic, me l'havia comprada mon pare a Can Planisi. No veia el moment de dur-la!!! Però... les mares d'abans no són com les d'avui dia. Sempre que li demanava si me la podia posar, per anar a jugar un partidet, ella me deia que de cap manera que era nova i que havia costat molt, que per jugar amb els amics me posàs una camiseta vella. Només me la podia posar en ocasions molt especials i sempre que estàs garantit que no la rompria. Un dia li vaig demanar si la podia dur a l'institut, feia primer de BUP a Sant Josep Obrer, i, amb una gran sorpresa per la meva part, me va dir que sí. No m'ho podia creure. Aquell dia a la classe d'educació física va faltar la professora titular i la va fer en Tomeu Ferragut (al cel sia). Quan me va veure me va dir una frase que mai oblidaré: -N'hi ha que encara tenen moral!!! I la va encertar plenament. Passi el que passi el que tenim els balearicos és una fe absoluta en el nostre club. Ens poden enterrar les vegades que vulguin, ens poden ridiculitzar un i altre cop, però nosaltres sempre hi som. Sabem tenir paciència, sabem que el nostre moment arribarà i esperam que arribi. Aquest dissabte va ser un exemple de tot això: les places pel desplaçament a Cornellà s'exhauriren en pocs dies, molts aficionats que volaren pel seu compte, tota una grada tenyida de blanc i blau i... Perdérem, sí, és cert, però saben que el premi el tendrem al final. Seguirem remant però hauríem de saber que per guanyar, a més de dominar, necessitam alguna cosa més.
