Record que cada any, dia 22 de maig, acompanyava a mumare a l´església dels Socors. Era una cita obligada, havia d´encomanar-se a Santa Rita, l´advocada de les coses impossibles i de les causes perdudes.
No podíem sortir d´allà sense fer una pregària a la santa, invocar-la perquè protegís a la família i, naturalment, fer un donatiu per l´estampeta i la rosa que dúiem cap a ca nostra.
Després mumare les guardava religiosament dins el missal. Darrerament, els anys que ja no la perdonen i el meu ateisme hem anat deixant de banda aquesta tradició. Això no lleva que ella, des de ca seva, alguns dies me pregunta si vol que li demani alguna cosa a Santa Rita.
La darrera ocasió va ser després del partit contra la Penya Esportiva de Santa Eulàlia. Ho veia tan negre que li vaig demanar que pregàs perquè ens salvàssim.
Ahir, després de dinar, li vaig dir: "Mumare prega a Santa Rita i si ens salvam, dia 22 t´hi acompanyaré". I és que després del partit contra el Cornellà, després de patir els mateixos problemes de tota la temporada: falta de profunditat, errors puntuals que ens penalitzen en excés, nul·litat atacant...només la intervenció divina pot fer que s´encengui la bombeta atacant a la darrera jornada.
No està tot perdut, encara hi ha molt a decidir. Els aficionats serem a Son Malferit, com tota la temporada. No perdrem la fe en cap moment.
Ara, esper que passi el que passi tothom sigui conscient que ha estat una temporada nefasta. Ja és a punt d´arribar el moment de demanar responsabilitats. S´ha de fer amb educació i seny: els balearicos encara estam horroritzats d´aficions mallorquines que quasi peguen als seus jugadors i als empleats del club. No és el nostre estil, però ha de quedar clar que hem arribat fins aquí per la incompetència i la irresponsabilitat d´alguns i només veurem el futur amb optimisme si no es repeteixen els mateixos errors.
