Dora Muñoz és pedagoga i escriptora. Va treballar com a psicopedagoga fins a la seva jubilació. Tot i que sempre ha tingut el gust per l’escriptura, la vida familiar i professional va condicionar aquest delit. Ara, jubilada i lliure d’horaris, s’ha decantat per l’escriptura i en especial per les històries de novel·la negra, un gènere del qual n’és també una bona lectora.
Fa uns mesos va aparèixer la seva darrera publicació, Caliu sota les cendres, de la qual en publicàrem una crítica molt favorable a les pàgines del suplement Bellver, signada per Aránzazu Miró. Mirau que escrivia la col·laboradora: “Caliu sota les cendres mereix un lloc en el prestatge social de la literatura mallorquina ben a la vora de 'Sicília sense morts' de l’admirat Guillem Frontera
Idò sí, un retrat amb crim. Un retrat en el qual hi apareixen fets de la postguerra, amagats i tapats. Un retrat en el qual trobam característiques pròpies d’alguns empresaris turístics. Un retrat d’alguns cacics dels qui tothom sap secrets però que ningú no gosa denunciar. Un retrat, en definitiva, del mal i de la crueltat que, com diu l’escriptora belga Chantal Maillard són comparables a l’estupidesa, ja que són trets de la condició humana.
Fitxa del llibre:DORA MUÑOZCaliu sota les cendresLlibres del delicte, 274 pàgines, 18 €
