Poc abans d'abandonar el seu país, Polònia, per trescar per Europa i instal·lar-se a París, Frederic Chopin, amb només vint anys componguè dos concerts per a piano i orquestra. El que porta el número 1 i que avui ens ofereix la Simfònica és realment el segon que va escriure, però per coses que passen s'edità abans que l'altre.
Aquest 'Concert número 1' és senzillament deliciós. La part de piano és d'una bellesa indiscutible. Els tres temes del primer moviment i els dos del tercer són molt inspirats, sense oblidar tot el segon temps en forma de romança i en el qual l'orquestra cedeix tot el protagonisme al solista. De fet és el piano que domina tota l'obra, l'orquestració és la pròpia d'un jove compositor que amb el temps esdevindria un referent pel que fa al teclat.
En el concert d'avui horabaixa (Auditòrium, 20 h.), a més d'aquesta obra de Chopin la Simfònica, dirigida pel seu titular Pablo Mielgo, interpretarà les Danses de Galanta de Zoltan Kodály i El Mandarí meravellós de Béla Bartók, una peça pensada com a ballet tot i que sovint es mostra en forma de suite, en la qual apareixen molts dels moments de la partitura.
Bona elecció la d'incloure Bartók, no podem deixar que l'Any Beethoven ens eclipsi altres efemèrides interessants com la del compositor hongarès del qual enguany es cumpleixen setanta cinc-anys de la seva mort.
