La Setena Simfonia de Beethoven és un dels punts més interessants de la història de la música. Tot Beethoven hi és dintre. Quatre moviments, quatre genialitats, tot ple de ritme i amb una de les melodies més inspirades mai escrites, com és la de l' Allegretto. Per Wagner, aquesta obra era "l'Apoteosi de la dansa", ja que no dóna treva al ritme. Bé, una mica sí, en el segon temps.
És cert que la Tercera Simfonia és la de la maduresa, la del canvi i en la qual Beethoven posa les bases del que serà el simfonisme posterior. Amb la Tercera comença el romanticisme. Ara bé, amb la Setena, amb aquesta apoteosi, és quan el compositor esclata de debò.
Fou estrenada a Viena el 1813, amb el mestre dirigint, i agradà tant que el públic demanà la repetició del segon moviment. I no és per menys, l' Allegretto és d'una inspiració melòdica poques vegades vista i sentida.
Avui horabaixa l'Orquestra Simfònica oferirà aquesta peça clau de la història de la música en el seu concert a l'Auditòrium (20h), dirigit pel titular Pablo Mielgo.
I no serà aquesta partitura l'únic punt d'interès, n'hi ha dos més: el Concert per a piano número 2 de Brahms (quasi res!) i el solista convidat, Gerharg Oppitz, un dels grans especialistes actuals en la música per a piano del compositor alemany, de fet el 2009 li donaren el Premi Brahms que la Brahms Society of Schleswig-Holstein concedeix a les persones que més contribueixen a la preservació i difusió de l'obra del compositor.
El concert es repetirà demà a l'Auditori de Manacor.