Avui horabaixa la nostra Orquestra Simfònica presenta el seu quinzè concert de la temporada d'abonament. I ho fa amb un grapat d'obres que, en certa manera, podem considerar lligades. No de forma directa, però sí tangencial.
Anem a veure. Per començar, el Concert per a Flauta i Orquestra número 2 que Mozart va escriure a partir d'un anterior concert amb l'oboè com a instrument solista. No parlam d'una còpia o d'una simple transposició, hi ha molt més: idees noves. Mozart no és un músic qualsevol.
Deixam Mozart, però no la flauta (aquesta és la relació entre les tres primeres peces del concert), per passar primer a l'Intermezzo de Carmen de Bizet i a una Fantasia brillant sobre temes d'aquesta mateixa òpera, que compongué François Borne i que és, sens dubte, la seva obra més popular. Borne, en certa manera, canvia l'esperit de la història i converteix el final del drama de Bizet en una festa en forma d'Havanera.
I a la segona part un altre compositor francès, Berlioz (aquest és el lligam entre la primera i la segona part) i la seva Simfonia Fantàstica, el títol de la qual és Épisode de la vied'un artiste, symphonie fantastique en cinq parties, emprant com a inspiració elements autobiogràfics. Al llarg dels cinc moviments el compositor ens presenta primer l'artista, després l'enamorament i la gelosia fins arribar al suïcidi i als fantasmes del més enllà. Per cert que a la part final, durant el que vol ser un episodi macabre, es pot intuir la melodia del Dies Irae gregorià.
Berlioz escriví aquesta magna obra en uns moments de desenganys amorosos que el portaren fins i tot a les portes de la bogeria.