Avui fa quatre-cents anys que l'astrònom alemany Johannes Kepler donà per bona la seva Tercera llei sobre els moviments dels planetes. Nou anys després d'haver enunciat la que serien la Primera i Segona Llei, la que parla de la forma que tenen les òrbites i la que relaciona àrees i moviment, respectivament, el científic alemany dictà que per a qualsevol planeta hi ha una relació proporcional entre el temps que tarda a donar una volta al Sol i la distància mitjana entre el planeta i l'astre.
Val dir que aquestes tres lleis no apareixien tan clares com avui les estudien els alumnes de batxillerat, fou Newton qui les recopilà d'entre els escrits de Kepler i les afegí als seus propis descobriments, sense amagar l'autoria, naturalment. De Kepler és el mèrit.
Newton llegí i interpretà Kepler, com Maria Gaetana Agnesi llegí i interpretà Newton. I és que la famosa dita newtoniana sobre els avenços científics és ben certa: "Si hi he vist coses llunyanes, és perquè estic assegut sobre les espatlles de gegants". I Kepler, sens dubte fou un gegant per Newton i aquest ho fou per la matemàtica italiana, de la qual demà, precisament demà, es cumpleixen tres-cents anys del seu naixement.
Per aquest moitu, avui, un dia abans de l'efemèride, la Societat Balear de Matemàtiques ens proposa un acostament a Agnesi a través d'una conferència que donarà Pilar Bayer Isant (catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona) a l'edifici que té la nostra Universitat a Sa Riera (18h).
Una bona manera de celebrar ambdós aniversaris, Kepler i Agnesi. I de rebot conèixer una mica més una de les dones més interessants que ha donat la ciència.