Fa uns dies i en un dels televisius canals temàtics dedicats a la música clàssica, es mostrava una representació de Lucio Silla, l´òpera que Mozart compongué quan només tenia setze anys. En un dels intermedis, el comentarista esmentà que no existeixen massa enregistraments d´aquest títol, ara bé, cità com a un dels més recomanables el que dirigí Leopold Hager fa quasi quaranta anys. I és que el director austríac és un dels grans mozartians de la segona meitat del segle XX. I el seu reconeixement va més enllà, no només és extraordinari en Mozart sinó també en Beethoven i Schubert.
Doncs bé, Leopold Hager, als vuitanta dos anys, es posarà anit al davant de la nostra Simfònica (Auditòrium de Palma, 20h), per dirigir dues simfonies, la Cinquena de Schubert i la Quarta de Bruckner, coneguda com la Simfonia Romàntica.
De l´obra de Schubert, que és la més mozartiana de les seves composicions simfòniques (no porta clarinets, ni trompes, ni timbals), podem esmentar que tot i ser escrita el 1816 no es va estrenar fins molts anys més tard, quan el compositor ja havia mort. Cosa curiosa, sens dubte.
Pel que fa a l´obra d´Anton Bruckner, el sobrenom de Romàntica li va posar el mateix compositor, i d´ella en va fer un bon grapat de revisions, així que n´existeixen fins a cinc versions diferents.
Sens dubte, la Quarta és la més popular de les simfonies de Bruckner i per tal motiu és la més enregistrada. De cada una de les revisions n´existeixen discos notables. Posats a recomanar, citem els de Rafael Kubelík o Karl Böhm amb la Filharmònica de Viena, el de Sergiu Celibidache amb la Filharmònica de Múnich i el més recent de Franz Welser-Möst dirigint l´Orquestra de Cleveland.