El binomi Mahler-Schönberg dóna per treballs profunds. El segon admirava la música del primer de tal manera que en versionà alguns fragments per a format instrumental més petit. És el cas de La Cançó de la terra, una espècie de gran cantata formada per sis moviments simfònic-vocals, independents, a partir de la traducció d´uns textos xinesos de la dinastia Tang i que el poeta Hans Bethge havia publicat a Alemanya. Richard Strauss, Anton Webern i el mateix Schönerg també empraren traduccions de Bethge per a obres musicals posteriors.
La partitura original de La Canço de la Terra que composà Mahler a finals de la primera dècada del segle passat és per a contralt (o baríton), tenor i un ampli desplegament instrumental, a l´estil de gran simfonia. De fet ell mateix subtitulà l´obra com Una sinfonía per a veu de tenor i contralt (o baríton) i orquestra.
En canvi la revisió que en feu Schönberg és per quintet de corda, quintet de vent, percussió, piano, celesta i harmònium i és la que anit presenta la Fundació Studium Aureum a l´Auditori del Conservatori (20.30h) com a sisè concert de la present temporada. Carles Ponsetí dirigirà una formació instrumental que recolzarà les veus de Waltraut Mucher i Antoni Aragón.
Entre els primers versos (El vi brilla en les copes d´or, però no beveu encara, escolteu el meu cant!) i els darrers (Per tot arreu i eternament brillen llums blaves a l´horitzó! Eternament... eternament...) de La Cançó de la Terra, trobarem, sens dubte, una hora de Mahler en estat pur.