Nascut a Figueres el 1963 i resident a Torroella de Montgrí, fou reconegut escriptor, crític literari i professor de llengua. Un dels autors més interessants i innovadors de la literatura catalana contemporània. La mort li ha arribat massa ràpid, li detectaren un càncer abans de l’estiu i no podrà veure publicat el seu darrer llibre Kennedyana una història personal de la família Kennedy, que es publicarà el mes de novembre.
Ell mateix deia que escrivia perquè li agradava, però que vivia d’una altra feina i que això el mantenia lliure d’escriure el què volia i com volia. D’ell es diu que a més d’escriptor i professor era un gran jugador de whist, el joc de cartes preferit de Jane Austen. Un dels seus llibres du per títol Els jugadors de whist.
Professor de llengua de la Universitat Ramon Llull, Pagès fou un mestre per a les noves generacions d’escriptors i periodistes. Autor del manual d’escriptura Un tramvia anomenat text’ (1998) deia que escriure surt de dintre, però que es pot educar. Li concediren el Premi Nacional de Cultura l’any 2014 i just l’any abans havia guanyat el Sant Jordi de novel·la amb Dies de frontera, una història que passa durant un cap de setmana, que té una estructura a base de capítols breus i que tracta el conflicte de parella. L’any 1995 publicà la seva obra més ambiciosa El món d’Horaci, on a través de la vida quotidiana d’Horaci i dos estudiants més, que comparteixen una casa al barri de Gràcia de Barcelona, l’autor fa un relat entre la ficció i l’assaig. El llibre es presenta com un manuscrit trobat i inclou articles periodístics, monòlegs teatrals, gràfiques matemàtiques... El 1997 es publicà el seu llibre de més èxit Carta a la reina d’Anglaterra on el protagonista Joan Ferrer després de rodolar pels segles escriu una carta a Sa Majestat Elisabet II i no precisament per demanar clemència. L’any 2020 amb el llibre Memòria vintage: De l’home a la Lluna a Pulp Fiction fa un recopilatori de noms, paraules i conceptes que van tenir la seva glòria i que avui encara viuen en la memòria dels que foren la generació baby boom, l’autor recrea amb humor els costums, els objectes, la música, el cinema, la televisió, els oficis i les paraules que s’han modificat o han desaparegut. És un llibre amb què s’identificaran els nascuts a l’època dels seixanta, però que diverteix i entreté a tothom.
Com a bon escriptor Vicenç Pagès era també un gran lector ‘llegir és un plus que et fa més persona’.
El llegat que ell ens deixa és un plus per a la literatura catalana. La seva obra literària és extensa i molt interessant, jo només us n’he fet un petit recopilatori, us anim a descobrir aquest escriptor si encara no el coneixeu.