Castell/Monestir
Fa uns dies, convidat per dos bons amics, Toni Estelrich i Toni Gayà, sempre gran amfitrions, ens vàrem trobar amb altres amics de Banyalbufar a un indret foraviler de la zona de Binifarda, baix el Castell de Santueri. Un espai natural ple de pinars i alzines, que, té bolets a la tardor i espàrrecs a l’hivern. Des de la caseta amb llar de foc, ens endinsàrem pel bosc humit, sempre amb la vista del Santuari de Sant Salvador de fons que ens evocava les imatges de Sacra di San Michele, el monestir en el qual s’inspirà Umberto Eco a l’hora d’escriure l’exitosa novel·la El nom de la rosa, tot i que en el film del mateix títol, el director, Jean-Jacques Annaud, emprà els voltants de Rocca Calascio pels exteriors i el Monestir Eberbach per alguns interiors.
Galatzó
I canviam de paratges. Dels felanitxers passam als calvianers, en els quals també trobam senders ombrívols que bé adornen una caminada abans de la posta de sol. Des de Capdellà fins a la les cases del Galatzó, o més lluny si un vol fer salut. I aquí no és cap monestir qui ens controla la mirada sinó la muntanya, l’enorme muntanya, prop de la qual, a la mola de S’Esclop, François Aragó hi va treballar a la recerca de la mesura del món.