La Fundació Àrea de Creació Acústica, en el seu procés actual de renovació per a la supervivència, ha publicat un interessantíssim volum en què s’homenatja al seu fundador i es fa un recorregut molt complet pel que ha estat, fins ara, el recorregut i disposició de l’entitat, molt personalitzada en la figura del seu creador, Antoni Caimari Alomar que, festejat el seu 77è aniversari, es troba malalt i impossibilitat ja per continuar la tasca. Com diu Llorenç Balsach, la «blancor absoluta de tot ell, inclosa la blancor de la seva ànima».
El llibre té un títol tan abstracte que només puc pensar vol donar peu a mil i una interpretacions; diu Antoni Caimari Alomar –d’on surt l’acròstic que dóna nom a la fundació–, i com a subtítol, així tal qual, sense marques ortogràfiques de cap mena: compositor contemporani creador del geni de la Fundació Musical ACA. El llibre és un gran i il·lustrat totxo coordinat per Miquel Angel Tortell Frontera i Jaume Pallicer Oliver, el primer dels quals –com a secretari de la fundació– signa el pròleg que anuncia la vertadera lliçó d’aquest document: la fundació ACA és un llegat que s’ha de preservar, promoure i continuar, com així s’està intentant fer ara, tancant amb aquest homenatge un cicle, el del fundador, per a obrir-ne un altre.
L’extens volum parteix d’un complex índex. Té una primera part dedicada a esbrinar la trajectòria de la fundació, amb la menció dels reconeixements fets, la relació dels patrons què l’han conformada, i una síntesi històrica, primer de l’entitat, a continuació del fundador, amb la seva biografia, en què conviuen lligades la fundació i la seva obra, i un primer registre bibliogràfic d’allò que podrem llegir reproduït més endavant.
A continuació, el gruix del llibre el conforma un apartat de textos titulat Dedicatòries d’homenatge, en què s’inclouen fins a setanta-tres textos de tota mena de personatges, de polítics a patrons, amics i músics o intel·lectuals que poden dir la seva per a completar una visió calidoscòpica i –és clar– fragmentaria, que permet esbrinar un conjunt holístic de la figura i l’obra d’Antoni Caimari com a catalitzador de l’esperit de la fundació; dit amb els versos en què Pere Bonnín inicià l’homenatge als 65 anys del fundador: «El geni de Son Bielí / 30 anys de la Fundació ACA / Toni Caimari Alomar / creà la fundació / per fer de compositor / i calent poder menjar».
A aquests textos es desplega molta de la tossuderia d’en Toni Caimari que feu empènyer aquest projecte, «en aquest punt de bogeria, però també d’incomprensió» –i no són paraules meves, sinó de Pere Torrens, actual batle de Búger– «amb un concepte de la cultura revolucionari i, per què no dir-ho, un tant eixelebrat». Entendrem la seva manera de compondre música, aquella escolta com a acte experiencial en què rebé tothom a casa seva, vull dir a la sala del piano, allà a Son Bielí de Búger on finalment es construí la seu de la fundació; però també l’altruisme de la persona –generositat és tal volta la paraula que més vegades es repeteix a aquest llibre– del visionari i avançat al seu temps que contribuí a enriquir el patrimoni musical de Mallorca, posant a l’abast dels creadors d’aquí una casa per a la creació actual on trobar-se amb l’aprenentatge dels compositors del moment, oferint-los eines i suport per a encoratjar la nova creació. Com diu Joan Serra, fou «un inconformista que estimulà camins als creadors joves». Inèdita, la contundència del cicle Encontres de compositors, amb aquelles trobades amb els autors després d’assistir a una sessió monogràfica de la seva obra. Insòlit, el bagul d’enregistraments fonogràfics, que reflecteixen l’activisme cultural també amb la poesia, amb la cultura popular i les seves manifestacions. Tot això i més s’extreu del dit a les tantíssimes dedicatòries en homenatge.
Una darrera part del volum em sembla –a mi, com a arxivera però també cercadora inquieta– una contribució cabdal, fruit de la feina que ara mateix s’està enllestint, i de la que Pere Perelló i Payeres i Aina Gost amb Pedro Jesús López ens han dotat compte als seus textos: relació dels Encontres de compositors i de les edicions discogràfiques, la petjada de la proesa feta al llarg d’aquests anys per la fundació. L’arxiu tot de la Fundació ACA i el fons mossèn Parets del Centre de Recerca i Documentació Musical que s’hi havia agermanat, s’ha dipositat a l’arxiu de can Cirera Prim de Sa Pobla, on s’està treballant en el seu inventari, classificació i catalogació. Tot per posar-lo a l’abast dels investigadors. Perquè hem de reconèixer que l’afer musical i compositiu a Mallorca dels darrers quaranta anys rau allà emmagatzemat, gràcies al fet que tot allò no només es va enregistrar i guardar, sinó que, simplement, es va dur a terme. Es va fer. A Son Bielí de Mallorca esta’nt.