Mario Bunge: tota una vida entre el grip espanyol i el coronavirus...

El passat 24 de febrer va morir Mario Bunge, apòstol del coneixement exacte. Filòsof de bata blanca, però no pas epidemiòleg ni microbiòleg, com l’ambigu títol d’aquesta necrològica podria fer pensar a més d’un. En realitat, la notícia no té tant a veure amb el seu decés –morí amb cent anys exactes, ell sempre obsessionat per la precisió–, sinó amb el fet que la seva mort no ha tengut res a veure amb el viral COVID 19, vulgarment conegut com a coronavirus de Wuhan. No podem descartar tampoc que decidís fer-se fonedís davant la constatació d’una certesa que ja enuncià fa molts anys el seu simètric Albert Einstein –un, filòsof de la ciència, l’altre, científic de l’especulació–, quan insinuà que només l’estupidesa humana podia ser més gran que l’Univers. En efecte, la paranoia histèrica que s’ha instal·lat en el nostre líquid món a causa del virus aquest no podia convidar Bunge a ser optimista, ell que havia fet del coneixement vertader l’autèntica raó de la seva existència. Nascut a Buenos Aires el mes de setembre de 1919, arribà a aquest món quan una altra pandèmia feia estralls a ambdós hemisferis. No recorden vostès allò del grip espanyol –mal anomenat espanyol, en realitat–, epíleg fatal de la Gran Guerra del catorze? Woodrow Wilson –el 28è president dels EUA– i el borbònic Alfons XIII –en el seu cas no cal ni dir que era el rei d’Espanya– el passaren sense massa problemes, la qual cosa no implica necessàriament que ara els seus equivalents hagin d’aplegar el maleït coronavirus, tot i que a un d’ells li podria correspondre, ni que sigui únicament per raons nominals. La qüestió és que, ja de ben jovenet, Bunge destacà a la seva Argentina natal per una sorprenent facilitat per destriar el gra de la palla, habilitat que avui resulta del tot necessària per sobreviure en un món ofegat per un excés d’informació i, el que és encara més greu, amenaçat per una tendència creixent a la manipulació i el parany. “Contra les fake news, ciència. Contra les ocurrències, pensament”, aquest podria ser el seu lema, atabalat com estigué tota la vida per rescatar la física de la metafísica, els seus dos grans objectes d’estudi. Centaure del pensament –mig matemàtic, mig filòsof–, feia més de cinquanta anys que decidí establir-se a la molt civilitzada Montreal des d’on impartí classe a padrins, pares i nets. Estic ben segur que, a pesar de tot, el seu optimisme racial en la capacitat humana per arribar al vertader coneixement degué trontollar més d’una vegada, en tots aquests anys. Com algú digué amb encert fa alguns dies –i en relació a la psicosi vírica que no ens deixa viure–, “la raó estadística mai ha estat suficient per calmar la irracionalitat”. Ell, que fou assot de l’especulació gratuïta i del pensament ociós, ara s’ha reunit amb l’absolut que tant l’obsessionà durant la seva llarga vida. In memoriam, Mario Augusto Bunge, descansa merescudament en pau...