Lise Davidsen, la deesa wagneriana del moment

Una veu que és un tro i, alhora, pot arribar a ser subtil i tendra com el vellut. Una presència física que, per les seves magnituds, deixa estorat més d'un. És Lise Davidsen, la soprano wagneriana del moment.que, quan arribi a adquirir la solvència escènica que la seva tendra edat encara li nega, esdevindrà el nou fenomen mediàtic de l'univers musical i operístic. L'Anna Netrebko de Bayreuth, per dir-ho d'una forma entenidora i ràpida, i que Putin i Gergiev me perdonin. L'any passat la vàrem poder veure i sentir a Palma, a un concert de temporada de la nostra Orquestra Simfònica. Seria exagerat dir que l'Auditòrium li quedà petit a aquesta jove noruega -perquè l'Auditòrium de Palma està, per les seves prestacions, entre els millors escenaris musicals d'Europa, per no dir del món-, però tots els presents ja vàrem poder intuir que estàvem davant una cantant destinada a marcar una època, a poc que encerti en la seva evolució i en l'elecció dels seus repertoris. Aquest estiu enlluernà al Festspiele de Bayreuth, en el paper d'Elisabet a la nova producció de Tannhauser, la proposta més suggerent i interessant de l'edició d'enguany d'aquest mític festival. Tant és així, que ja figura al repartiment de la nova producció de l'Anell que es presentarà el proper mes de juliol a la catedral wagneriana de Bayreuth, en el paper de Sigliende. Prest serà Brunilda, ja ho veuran. Aquest Nadal la poden sentir ben d'aprop, basta que es posin uns bons auriculars i tanquin els ulls, perquè l'enregistrament del segell Decca que els proposam és una petita meravella, un tast singular del que pot arribar a ser la nostra futura valquíria. Esa-Pekka Salonen i la Philarmonia Orquestra posen la resta, per oferir-nos dos dels passatges per a soprano més destacables del Tanhauser -Dich, teure Halle i Allmächt'ge Jungfrau!- i una decena de joies vocals de Richard Strauss, escrites per a soprano, inclosos els seus quatre darrers lieds. Quina millor manera de tancar un any i començar-ne un altre? Ah, i diuen que d'aquí i un anyet la tornarem a tenir per aquí. Serà veritat?