La cultura és, amb tota probabilitat, un dels conceptes més difícils de delimitar. Ben mirat, es tracta d´una idea que abraça múltiples àmbits de qualsevol societat i que, afortunadament, ha conviscut de manera paral·lela a la pròpia existència humana i a la necessitat de la nostra espècie d´establir vincles d´unió. Per tant, arribem a la conclusió de que la cultura és, en primera instància, el lligam permanent de qualsevol grup humà.
Com s´escenifica aquesta unió? A través de les manifestacions culturals, registres acuradíssims de l´evolució històrica d´una societat. Cada grup humà emmagatzema un repertori molt variat d´informació presentada a través de manifestacions culturals que és necessari preservar i divulgar.
Les societats han après a difondre les seves senyes d´identitat a través de múltiples canals, alguns ja pràcticament oblidats, d´altres en constant renovació. En essència, es tracta de mantenir sempre present el camí que ha seguit un col·lectiu per poder-ne identificar les seves particularitats.
Si bé, en algunes ocasions pot resultar més senzill fer el raonament oposat. Què no és cultura? La cultura no és l´estela d´un vaixell que deixem endarrere ni aquell camí d´on venim que es va difuminant a mesura que avancem cap al futur. Reduir la cultura a una imatge difosa i folklòrica del nostre passat comporta deixar de banda la nostra idiosincràsia. La cultura no s´ha d´entendre com la projecció d´una ombra cap al passat a partir del que som avui dia. És necessari que canviem el focus de costat i projectem cap al futur. El futur serà l´ombra del que hem estat fins ara. La història ens ha demostrat que una societat dèbil és aquella que, tot i tenir uns bons fonaments, descuida la seva essència projectant una imatge de futur totalment desviada. Per desgràcia, la història també ens diu que una de les primeres passes a seguir per sotmetre a una societat consisteix en eliminar els seus vincles d´unió, aquella imatge sobre la qual s´ha projectat el seu present.
La cultura, ben igual que els materials metàl·lics, és mal·leable. Tot i ser consistent, pot modificar la seva forma sense arribar a trencar-se. De fet, no tindria cap sentit que la cultura no fos capaç d´adaptar-se als canvis i nous reptes del futur. Així doncs, arribem a la conclusió de que la cultura està viva, sempre pendent de les transformacions que es van produint dia a dia, però assegurant mantenir intactes les seves propietats: subjecció i prosperitat.
