Vull anar més enllà. No em vull quedar amb la idea pessimista que la cultura està en perill d´extinció. No saber qui era Kavafis és un problema, però té fàcil solució: un clic. El vertader problema és al fet de no tenir el més mínim interès per saber qui era Kavafis. I quan dic Kavafis puc dir Gustav Mahler, Marie Curie, Coco Chanel o Lady Gaga, és igual. Però tenir interès, curiositat, ganes d´aprendre, crec que és, si no la clau, sí un bon principi.
Ho reconec, som de la generació EGB i sí, jo també he caigut en el tòpic de comentar que els plans d´educació que han vengut després del meu han baixat molt el nivell cultural de generacions presents. Hauríem de pensar en la quantitat de vegades que volíem morir-nos només perquè el professor ens feia una pregunta davant de tota la classe o la vergonya que ens feia pronunciar l´anglès com calia (sí, d´acord, probablement perquè ni tan sols ho sabíem, tothom sap que les classes d´anglès no es feien en anglès)
En els anys que duc a la docència els meus alumnes m´han fet reflexionar moltes vegades. Ja els agradaria a molts professors universitaris supererudits que he tengut o a molts de polítics regionals parlar en públic com ho saben fer alguns (no caiguem tampoc en la utopia que ara tot és millor que abans) dels nostres joves . O ja ens agradaria a molts del alumnes "EGB" tenir amb 14 anys el nivell d´anglès que té ara un nin de primer de primària. I això també és cultura.
Quan algú pel carrer s´acota a agafar un objecte que un altre ha perdut sense adonar-se´n i li torna, pens que té cultura cívica. Quan veig a la gent anar al teatre, al cinema o, simplement, cercar un bon programa de televisió, pens que té interès per la cultura. Quan veig algú que ha sortit a córrer pel carrer pens que té cultura física. Quan algú tanca una aixeta per no tudar aigua, un recurs tan escàs, pens que té cultura mediambiental. Quan veig les places dels pobles plenes de gom a gom per festes, m´alegra veure que en un món totalment globalitzat encara tenim cultura popular. Quan algú pensa que el millor sacrifici de Quaresma que pot fer és deixar de criticar els altres en lloc de no menjar carn els divendres, crec que ha entès el que és la cultura religiosa. Quan un jove de quinze anys escolta clàssics del rock i no segueix el ritme reggetonià imposat per moltes emissores de ràdio pens que té cultura musical.
És clar que el món estaria molt millor amb més persones interessades per la cultura clàssica o la literatura universal. La cultura mai sobra. Però no podem pretendre que, en el món on vivim, tothom sigui un erudit. A més, no cal.
