Síguenos en redes sociales:

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El director d´orquestra resident als Estats Units Ángel Gil-Ordóñez.CORTESIA de POST-CLASSICAL ENSEMBLE

Música

Amèrica a Mallorca

Segons una anècdota curiosa, un dia el compositor nord-americà George Gershwin va començar a llegir a primera vista al piano una partitura de Manuel de Falla i, sorprès per la intensitat emocional del músic andalús, va exclamar amb ironia: "Mira per on! Aquest Falla és un Gershwin espanyol!"

SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS

Obres de G. Gershwin i L. Bernstein

Ángel Gil-Ordóñez, director

Michel Camilo, piano

Pollença, Convent de Sant Domingo,

4 d´agost / 22 h. / 30-35 €

Palma, Castell de Bellver,

5 d´agost / 21.30 h. / 10-30 €

I efectivament, Falla i Gershwin tenen en comú que, a principis del segle XX, van afegir als sons convencionals de l´orquestra les músiques populars dels seus respectius temps, el flamenc i el jazz. Els resultats són molt distints, naturalment, però amb ells el món dels concerts "clàssics" va rebre una necessària bafarada d´aire renovador.

La setmana que ve (dies 4 i 5 d´agost) l´Orquestra Simfònica de les Illes Balears presentarà un magnífic programa dedicat al nacionalisme musical dels EUA, amb obres de Gershwin i Leonard Bernstein dirigides per Ángel Gil-Ordóñez, resident als EUA des de fa dècades i, per tant, profund coneixedor dels llenguatges musicals del país, i amb un solista de luxe, Michel Camilo. Tanmateix, la definició de què és o no és música nacionalista es posa en interrogant en la primera obra que s´interpretarà, l´Obertuna cubana de Gershwin, una obra amb més ecos espanyols que cubans, més pinzellades andaluses que afro-caribenyes (com l´escala andalusa, la-sol-fa-mi, pels qui hi entenen un poc). Segurament, Gershwin ja havia escoltat, estudiat i assimilat Falla.

Michel Camilo, compositor i pianista que s´ha creat un nom en el món del jazz, però que es troba a casa, com tots els grans, en qualsevol estil i gènere musical, introduirà seguidament la famosíssima Rhapsody in Blue de Gershwin amb una improvisació al piano tot sol, una vamp jazzística per donar l´entrada al clarinet amb aquella icònica relliscada o glissando que tots tenim ja gravada en el nostre ADN musical. La Rhapsody no és estrictament jazz ni tampoc és música clàssica convencional; és, de fet, un híbrid segons qui la toca i aquí, en mans de Gil-Ordóñez i Camilo hi haurà, possiblement un poc de tot.

Leonard Bernstein, una generació posterior a Gerswin, també va continuar aquesta investigació en el nacionalisme musical del seu país. L´Obertura de Candide (basada en Voltaire) és un altre híbrid a camí entre l´òpera europea i el musical de Broadway i el mateix es podria dir del famós musical West Side Story, del qual l´orquestra interpretarà una selecció de danses. A Espanya, la música de Bernstein ha patit el complex d´inferioritat d´alguns crítics. Record que fa uns trenta anys vaig assistir a Madrid a un concert de la Filharmònica de Viena amb Bernstein dirigint la seva pròpia música. La memòria de concert es vaga (llevat d´una impressió general bona), però els comentaris d´un crític m´han quedat gravats. Deia aquell home que Bernstein era lleuger i populista comparat amb la tradició germànica. Aquest prejudici avui en dia fa riure, afortunadament, però en aquell temps encara inspirava respecte.

És d´agrair la presència a Mallorca del director Gil-Ordóñez qui sempre és valent a l´hora de crear un programa. L´any passat, a Pollença, va dirigir amb molt d´èxit una vetllada dedicada a Mèxic, una altra de les seves especialitats. Precisament, entre les seves nombroses activitats, Gil-Ordóñez acaba de publicar un DVD (Naxos) dirigint la banda sonora del film Redes amb música del mexicà Silvestre Revueltas i direcció fotogràfica del gran Paul Strand, mestre de gloriosos blanc-i-negres, en versió restaurada recentment gràcies a Martin Scorsese. Tenir-lo a Mallorca una vegada més al front de la Simfònica és tot un luxe i és una mostra d´una continuïtat i d´una tradició que ja va començar fa més de vint anys amb la Camerata Sa Nostra.

Val a dir que Gil-Ordóñez és part d´una nova generació de directors-gestors que entenen que gran part de la seva tasca és la programació de repertoris estimulants. Amb el seu col·laborador Joseph Horowitz (molts dels seus llibres estan traduïts a l´espanyol i són un must) han creat un "laboratori" musical, la Post-Classical Ensemble, una orquestra que, a través de la contextualització, intenta anar més enllà de la programació habitual. Sens dubte, totes aquestes idees "post-clàssiques" a més d´una immersió en el so orquestral dels EUA a través de Gershwin i Bernstein es posaran de relleu en els concerts a Pollença i Palma.

Esta es una noticia premium. Si eres suscriptor pincha aquí.

Si quieres continuar leyendo hazte suscriptor desde aquí y descubre nuestras tarifas.