Síguenos en redes sociales:

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Material exposat a la mostra ´Arte sonoro en España´.

Exposició

L´art sonor: què va ser i que és a Espanya

Durant molts d´anys, en el segle passat, la innovació musical es va centrar en la dissonància. Si una composició era discordant o pràcticament cacofònica, aleshores era progressiva, actual

Però, a partir dels anys seixanta -i fins i tot abans- els creadors musicals van començar a cercar noves vies de renovació. El que ara solem anomenar "art sonor" engloba molts d´aquests nous camins de la música i l´exposició Arte sonoro en España (1961-2016) a la Fundación Juan March dóna una magnífica panoràmica de com va començar, què va ser, què és i com possiblement evolucionarà aquest art sonor a Espanya.

L´etiqueta "art sonor" és un cúmul d´experiències artístiques caracteritzat únicament pel seu orgullós hibridisme. L´art conceptual, la música experimental, el videoart, el performance art, la instal·lació, l´escultura sonora i moltes altres modalitats artístiques dels darrers cinquanta anys poden ser art sonor o, en tot cas, han contribuït a la coagulació del que ara s´anomena art sonor. Els precedents es troben en els experiments amb renous quotidians d´Erik Satie i Luigi Russolo, però sobretot en el mestratge de John Cage i la seva idea que tot és música: el so, el renou, el silenci. Amb aquesta premissa, la música no pot empresonar-se en una sala de concerts, no pot estar engrillonada als instruments convencionals, a les corxeres i semifuses de tota la vida. La música s´ha d´obrir a les sempre receptores arts plàstiques i escèniques.

A Espanya, se sol considerar que la creació del grup de compositors Zaj (1964) i posteriorment els Encuentros de Pamplona (1972), una "fira" de creació experimental, són els actes fundacionals de l´art sonor autòcton. Va ser a Pamplona, precisament, que un dels pioners de l´art sonor, LUGÁN, va mostrar la suggestiva i elegant instal·lació (o escultura sonora) Grifos sonoros, que s´ha inclòs a la mostra de Can March. Un altre pioner de la hibridació entre les arts plàstiques i musicals va ser el mallorquí Ferran Garcia Sevilla, que ja és part de la col·lecció del Museu Fundación Juan March de Palma i que aquí s´ha mostrat aparellat amb una obra silenciosa d´Esther Ferrer que explora els límits de l´audibilitat, o sigui, sons que els humans poden sentir.

Precisament els comissaris de l´exposició, José Iges i José Luis Maire, han fet un gran esforç per mostrar a Palma (fins el passat 21 de maig) les obres canòniques de l´art sonor (de les pioneres a les més actuals) en diàleg amb les pintures i escultures que ja formen part del Museu. Aquest diàleg s´ha estès fins i tot a la pròpia arquitectura de Can March. A l´entrada del bell edifici del carrer de Sant Miquel, amb l´impressionant escalinata i les emblemàtiques columnes de marbre, els artistes holandesos establerts a Espanya Bosch & Simons han instal·lat una sorprenent escultura sonora amb tubs que penjaven de la lluerna vidrada que cobreix l´espai. L´obra de Xabier Erkizia, per una altra part, també ha dialogat amb peces de la col·lecció permanent del Museu a través d´una fonografia (un enregistrament) dels renous del museu (l´aire acondiciant, les canonades i el budellam de l´edifici) que s´ha contraposat amb ironia a una pintura hiperrealista d´un interior domèstic d´Antonio López.

Una secció de l´exposició ha mostrat cassets -fràgils, nostàlgics- conversant amb pintures de Luis Gordillo, Pablo Palazuelo y José Guerrero. L´art sonor, naturalment, sovint està relacionat amb els desenvolupaments tecnològics com els cassets, entre molts altres, però com Inventario (1992-98) de José Iges y Concha Jerez demostra, no tot perdura. Amb un punt d´ironia aquesta escultura mostra aparells que un temps van ser tecnologia punta i ara no són més que deixalles, detritus, escombraires. Talment com els cassets.

Per cert que molts dels artistes sonors de la mostra són coneguts a Mallorca gràcies als Encontres de Compositors organitzats des de fa mig segle (com aquell que diu) per Antoni Caimari, qui amb valentia i risc ha introduït les obres de Llorenç Barber, José Iges, Javier Maderuelo, Eduardo Polonio i molts altres. Posat que aquesta mostra de Palma ha estat un preàmbul a les successives mostres de Cuenca i Madrid, hagués estat interessant poder veure aquí la feina de Caimari contextualitzada dins aquest moviment de l´art sonor.

Exposició

ARTE SONORO EN ESPAÑA

(1961-2016)

Fundación Juan March

Museo de Arte Abstracto

Español, Cuenca

Hasta el 18 de septiembre

Esta es una noticia premium. Si eres suscriptor pincha aquí.

Si quieres continuar leyendo hazte suscriptor desde aquí y descubre nuestras tarifas.