Síguenos en redes sociales:

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La directora d´orquestra Emmanuelle Haïm, en una de les seves actuacions.

Música

Batutes femenines, l´assignatura pendent

Imaginem-nos que el nostre banc o caixa d´estalvis, el nostre hospital, el nostre bufet d´advocats, el nostre institut de secundària i el nostre ajuntament no haguessin tingut mai una dona en cap càrrec de responsabilitat

Imaginem-nos -com solia passar abans- que tots els alts funcionaris, càrrecs elegits, diputats, senadors i regidors fossin únicament homes. Imaginem la premsa, els tribunals i la universitat sense cap dona que pugui prendre decisions amb independència d´un superior de sexe masculí. Per difícil que sigui imaginar-nos tot aquest desbarat, aquesta és la situació de la majoria de les orquestres simfòniques tant nacionals com estrangeres. ¿Com és possible que la societat hagi fet tantes passes cap a la igualtat de gènere i les orquestres s´hagin quedat encallades en un passat tan poc edificant?

No cal dir-ho però una orquestra pot sonar bé tant si la dirigeix un home com una dona. Si hi ha diferències, aquestes són difícils de quantificar. La principal raó perquè s´ha exclòs les dones de la direcció orquestral és perquè la batuta i el pòdium donen poder. El director d´una orquestra té la prebenda de crear una temporada de concerts, de contractar músics i solistes i fins i tot de contractar artistes que posteriorment el contractaran a ell -ai, ai, ai...- i que per tant el mantindran empleat. Si una dona accedeix a la direcció d´una orquestra, per tant, la temporada és distinta, hi ha més dones solistes i s´interpreten més composicions de dones compositores.

Històricament hi ha hagut marginació, no hi ha dubte. Alemanya té setanta-sis teatres d´òpera professionals; únicament quatre tenen dones de directores titulars, o com a caps amb poder decisió. I si bé es ver que a principis del s. XX la gran Nadia Boulanger va ser convidada a dirigir les millors orquestres dels EUA (NY i Boston), no li van oferir mai ser "titular" i va haver-se de conformar amb ser "convidada". Antonia Brico, devers els anys trenta, va dirigir el Metropolitan Opera de NY, però quan un infame baríton va negar-se a ser dirigit per una dona, subito, li van mostrar el portal. Si alguna lectora creu que ara les coses han millorat, que posi atenció: fa un parell d´anys, el conegut director Yuri Temirkanov va afirmar que l´essència de la professió de director és la "força" i que la de les dones és la "debilitat". Un desbarat, com dèiem.

I potser sí que les coses han millorat: aquest estiu vinent el prestigiós Festival de Lucerna estarà dedicat a onze (onze!) batutes femenines.Una d´elles, Emmanuelle Haïm, dirigirà la Filharmònica de Viena, tot un esdeveniment perquè fins fa poc aquesta orquestra no admetia dones de titulars. I és ver que ja hi ha grans directores d´orquestra. Marin Alsop, també present a Lucerna, va guanyar la plaça de titular de l´orquestra simfònica de Baltimore i dirigeix sovint a Sao Paulo; Jane Glover ha dirigit el Met de NY i s´ha creat un nom en la música barroca; Eve Queler ha establert amb gran èxit la seva companyia d´òpera. A Espanya, Inma Shara ha tingut molt d´èxit dirigint bandes sonores; Gloria Isabel Ramos-Triano ha dirigit arreu del món i ha debutat amb la London Symphony Orchestra; Mercedes Padilla va fundar l´Orquesta de Cámara Villa de Madrid y és professora, precisament, de direcció; Silvia Sanz ha dirigit més de dotze orquestres nacionals, entre elles l´Orquestra Simfònica Ciutat d´Eivissa. Sens dubte hi comença a haver oportunitats que van més enllà de dirigir una coral d´aficionats o muntar la teva pròpia orquestra al marge de les grans institucions, que fins fa poc eren les rutes de les dones que volien dirigir.

Si un vol distreure´s mirant la relativament nova pàgina web de l´Orquestra Simfònica Illes Balears veurà que per aquí les coses també van canviant, en general per a bé. L´Orquestra té una programació amb solistes de talla internacional que posa Palma al nivell de qualsevol capital europea. Hi ha a més a més, iniciatives de gran ambició i volada com l´Acadèmia que ofereix experiència professional amb la Simfònica als alumnes del Conservatori Superior. Hi ha els concerts de cambra i els concerts de temporada; com hi ha la temporada d´òpera i la de ballet. La Simfònica sembla viure un moment òptim que li pot donar una rellevància social que a vegades li ha faltat. ¿Per què, aleshores, no aprofitar aquest moment d´ebullició creativa per liquidar aquesta assignatura pendent contractant una dona directora de les moltes que ja hi ha?

Esta es una noticia premium. Si eres suscriptor pincha aquí.

Si quieres continuar leyendo hazte suscriptor desde aquí y descubre nuestras tarifas.