En aquest cas es tracta del veterà Jaume Cela i es tracta d´un relat molt apte per a al·lotets que no estiguin massa a prop de l´adolescència (l´editorial marca un optimista "+7 anys"). El llibre és ingenu, i és clar, i és lleuger. I no obstant, mostra, a través de la conversa aparentment trivial de dos al·lotets, diferents factors o situacions que poden afectar i que sens dubte afecten i determinen la seva vida i la seva personalitat. El desenvolupament del text és en realitat una lliçó de com convertir una anècdota en una narració coherent i interessant. El llenguatge està molt ben fixat, i permetrà un ús fàcil a les escoles. Tenim, doncs, l´escenari, l´ambient i els actors: és de nit, una tenda de campanya, hi dormen -és un dir- alguns escoltes. Dos d´ells no dormen, en Pol i en Biel, i xerren. Si no descansen prou, l´endemà serà un dia feixuc, perquè els caps els porten a fer una llarga caminada.
En Pol té por, no pot dormir i per esventar-la parla amb en Biel, el seu millor amic del cau. Al principi la conversa és de suposats óssos afamegats, de serps, de pors de campament en general. Poc a poc, del diàleg -el relat és un llarg diàleg en la nit-, obtenim informacions que ens permeten conèixer les preocupacions dels dos amiguets. Llavors surt la qüestió del trencament de relacions entre els pares, dels mals resultats acadèmics, de l´atur que omple de desesperança i de temor -ben real- tantes famílies, de les hipoteques, d´un primer enamorament que no es pot encara confessar, la incertesa prematura de la futura dedicació professional, les il·lusions, el futbol... El final clou l´anècdota amb una clucada d´ull al lector. Els actors han canviat de paper. No podem dir res pus.
La nit de confidències serà llarga. I brufada de tocs d´humor que fan molt simpàtics i creïbles els protagonistes, les seves paraules i els seus delits. Passen les hores, i en Biel, que sí volia dormir, no pot fer-ho i acaba enxerxat en la xerrameca d´en Pol. Un i l´altre aprenen a fer-se confidències, les que segellen una amistat.
Bones il·lustracions, també, d´Anna Mongay (www.annamongay.com): ingènues, lleugeres, clares. Compatibles del tot amb el que els al·lots verbalitzen i imaginen. Molt simpàtiques. En una d´elles, una llanterna, una cantimplora i unes botes simbolitzen perfectament el que són els dos nins, i també on es troben. Defora hi ha lleons, plantes carnívores, óssos, dràcules i peixos espasa. Defora hi ha pors imaginades. I també hi és la realitat.
JAUME CELA
Bona nit, Pol
Il·lustracions d´Anna Mongay
CRUÏLLA, 96 PÀGINES, 7,95
