La proposa l´editorial Viena, i el producte és magnífic: tapa dura, bon paper, text ben indexat, lletra òptima, contingut excepcional. De Philippa Pearce no en sabíem res: la nostra ignorància no té disculpa. Especialment perquè, en general, admiram el corpus d´obres literàries que els autors en llengua anglesa han creat des de fa, ja, molt, molt de temps: El vent en els salzes, El jardí secret, El castell trobat...
La llengua catalana disposa ara d´aquesta obra de Pearce (1920-2006) que, entre d´altres coses, segurament va influir directa o indirectament en obres posteriors, i pensam sobretot en la saga de Harry Potter, entre d´altres. El jardí de mitjanit és de 1958. Amb això està tot dit. El protagonista, Tom Long, un jovenet inquiet, travessa el temps i les parets i les portes. Ningú no el pot veure, o gairebé: el poden veure na Hatty, l´altra protagonista, n´Abel, el jardiner, i els animals.
No és un llibre de mags ni d´encantaments, sinó que és un llibre màgic i encantador. Hi ha intel·ligència i sentiments, i estranyesa: l´avorriment, la sensació d´estar sol, la necessitat d´afecte, l´exploració necessària de l´inconegut, la descoberta dels envitricolls movedissos de la memòria i dels somnis, la incomprensió i el desig de comprendre, i la voluntat d´acceptar allò que comprenem malgrat sigui decebedor o frustrant i pugui implicar canvis radicals en la nostra vida. En El jardí de mitjanit hi ha molt. En pocs finals hem llegit un final tan tendre i esclaridor. Tom Long creix.
Tom és enviat a ca uns oncles, formidables i discrets secundaris, perquè el seu germà Peter té el xarampió. La casa dels oncles és modesta, de lloguer -la senyora Bartholomew, la llogatera, és peça essencial en la resolució del misteri-. la casa té un pati exterior amb poals de fems i deixalles diverses. Però, també és, a partir de quan un rellotge singular toca tretze tocs per senyalar les dotze de la nit, un jardí amb gespa, arbres, bardisses, oques, eures i bells paisatges. Entrar i sortir de l´un a l´altre jardí -això és: d´un temps a un altre temps- és el quefer de Tom durant setmanes, secret que només compatereix amb Peter. Els minuts o les hores que Tom viu en el jardí de mitjanit no compten igual que els que viu en la realitat de ca´ls oncles. La relació que estableix amb Hatty és alhora misteriosa i profunda, d´una gran sinceritat i confiança, en moments molt diferents de la vida d´ella. Tom respon als records de qualcú quan aquest qualcú era nina i adolescent. I tot, tota la vida, és entre els records i els somnis. Tom, ja ho hem dit, creix.
