Max, Nívola Uyà, Pere Joan, Flavia Gargiulo, Gerard Amengual, Irene Gayà, Àlex Fito i Anapurna il·lustren els brevíssims contes de Margalida Roig Torrens, reunits en l´aplec Mis amigos (y otros cuentos), que edita l´Institut d´Estudis Baleàrics amb altres col·laboradors. Els contes són ingenus i alliçonen en relació amb la necessitat de comprendre les persones, cadascuna amb les seves capacitats o discapacitats, les relacions de la Humanitat amb la Naturalesa, l´esforç, la generositat i la fantasia. La singular condició personal de l´autora, i la seva voluntat per superar dificultats fa l´aplec entranyable.
També és breu Apa! Et penses que ens ho creurem? d´Oriol Canosa, amb il·lustracions de Jordi Sunyer. En el conte se´ns parla de professions estranyes: la de canviar les piles a les cuques de llum, la de perruquera dels lleons del zoològic, la d´ensenyar a volar les gavines€ Quan un dels protagonistas explica que la seva mare també té un ofici especial, la resposta dels seus petits amics és la que dóna títol al llibre editat per Cruïlla. Una anècdota convertida en un relat simpàtic, de bon llegir i bon narrar en veu alta.
Els fans de les Memòries d´Idhun i de la seva activa autora, Laura Gallego, tenen un nou llibre imprescindible: Soy Idhunita. Un volum destinat a explicar alguns secrets de la creació dels personatges, la trama, el disseny i la comercialització de la més important saga fantàstica editada a Espanya (ho certifiquen els 750.000 exemplars venuts fins ara i les traduccions a quinze llengües d´arreu del món). Bona proposta de SM que tendrà segurament una gran acollida entre els incomptables lectors joves d´una trilogia addictiva, interessats a conèixer el mètode de treball de Gallego i les influències que l´animaren a escriure.
Tothom pot tenir una mascota: un ca, un moix, si ens apurau serps, rates blanques, llorets o iguanes. Però, les mascotes que apareixen a La botiga de mascotes extraordinàries, de Rubèn Montañá, són de veres úniques, de vegades causants de temors i de moltes sorpreses. L´obra guanyà el premi Barcanova de literatura infantil en la passada edició. La publicació és molt digna: tapa dura, bon paper, lletra còmoda per a la lectura, il·lustracions vibrants i colorides de Marta Montañá. El señor K, el propietari de la botiga, és tot un caràcter. Les mascotes? Doncs: una marieta, un estruç, un tiranosaure, un ou€ Relat d´imaginació, amb un final que desvetlla un secret dels cans, mascotes nostres des de fa milennis.
Dolors García i Cornellà guanyà la categoria juvenil del mateix premi, i Barcanova l´edita també amb un bell disseny. Diumenge al matí, al peu del salze és una novel·la juvenil actual, realista, molt ben escrita i estructurada, que ens parla de problemes que no es resolen fins el moment en què els anys fan més madurs els personatges, quan les pors i les contradiccions del fet de créixer s´han esvaït o, malauradament, s´han cronificat. Ens agrada que s´hi faci palesa la capacitat de perdonar. El relat s´inicia amb una bona proposta: els alumnes d´una classe de menuts enterren al peu d´un arbre, per suggeriment del seu mestre, objectes o escrits que simbolitzin el que refusen del passat, el que esperen del futur i€ Caldrà llegir el llibre per saber-ho tot. Quan es desenterrin els objectes, passats cinc anys.
Ana Alonso i Javier Pelegrín aconseguiren el XIIè premi Anaya de literatura infantil i juvenil amb El sueño de Berlín, també una obra realista, que l´editorial qualifica amb raó d´esperançadora. Ben escrita, com és acostumat en els dos autors, amb molt d´ofici, és molt recomanable. S´hi presenta una relació preciosa entre dos joves, un dels quals pateix un desordre conductual, un TOC (Transtorn Obsessiu Compulsiu). L´esforç, la sinceritat, la duresa del procés d´acceptació és versemblant i commou. Perquè hi ha comprensió i generositat. Un bust de Nefertiti, amb l´ull despintat, juga un paper en els fets. L´estructura de la novel·la permet comprendre les situacions viscudes des de les perspectives complementàries, o no, dels protagonistes.
Teresa Duran és una veterana singular, polifacètica, sàvia i divertida en el món del llibre per a infants i joves de parla catalana, i també en el món de la recerca sobre el tema. L´editorial Animallibres li publica un relat, com tots els seus, intel·ligent, ben escrit i amb freqüents moments de joia, i en aquest cas brufats amb un tast de misteri per mor de la desaparició d´uns diamants. Julivert amb diamants conté unes dinàmiques il·lustracions de Monse Fransoy, perfectament acoblades a les intencions i al to del text.
El signe prohibit, del també veterà Rodrigo Muñoz Avia, va obtenir el premi Edebé de literatura infantil en la darrera convocatòria. Porta il·lustracions de Javier Andrada, un dels millors dibuixants al nostre país: realistes, animades des d´una fluïdesa que les fa molt vives. El text és original, i destacadament singular. Parla d´altres textos (de Verne, de Wilde, i especialment de Georges Perec). Parla del llenguatge i les seves limitacions. Parla del significat de les paraules i de paraules que caldria inventar. Ambiciosa i molt ben elaborada, la narració conta el cas d´una nina que desapareix i de les pistes que el protagonista haurà d´interpretar per saber on trobar-la. S´agraeix, a la fi, una aportació tan novedosa. No és freqüent. Això sí: els seus lectors hauran d´esforçar-se. El tex és llarg i obliga a la reflexió. Paga molt la pena.
