Un primer volum (que aplega els títols Els ulls i La mirada) i, no fa gaire, el present segon volum que inclou La motivació i el film, Pere Pau i el text autobiogràfic La vida i els meus instants, escrit per Blai Bonet arran del bateig amb el seu nom de l´escola pública de Santanyí.
El gènere diari, igual que la novel·la, obert, voraç, engolidor de tot el que li passa pel davant, es diria que és fet a mida per a un autor com Blai Bonet, que tantes coses té a dir i les diu, per paga, d´una forma tan singularitzada. Els lectors fidels de Blai Bonet trobaran en els diaris una continuïtat, unes connexions ben pregones amb la resta de l´obra, sigui la poesia, les novel·les o els textos sobre art.
Hi ensopegam amb les reflexions que se centren en la religiositat, sempre sedassades per la mirada personal de Blai Bonet, moltes de les quals tenen el suport intel·lectual d´alguns dels teòlegs de més anomenada del segle XX, com Oscar Cullmann, Karl Bultmann o Karl Barth; podríem dir que Blai Bonet s´acull a una religiositat tenyida d´heterodòxia, encadenada amb el cristianisme primitiu, originari, i acostada a l´home.
Les arts plàstiques i els artistes són un centre constant d´atenció en els diaris; no escatima elogis als artistes admirats, és el cas de Picasso, homenatjat arran de la seva mort, i burles als qui no estima, com Salvador Dalí, motejat com el "senyor Vadoret", seguint el costum dels habitants de Cadaqués. Critica qualssevol adulteracions de l´art (la pretensió dels països comunistes de fer un art proletari); aposta per l´art i artistes renovadors i trencadors (per referir-se a la pintura abstracte en diu "la pintura sense imatge municipal reconeguda"), com Antoni Tàpies. No s´està, tampoc, d´arriscar hipòtesis que s´escapen de l´ortodòxia acadèmica; sosté, posem per cas, que el disseny industrial ("L´art és utilitari, o no és. Ara. I sempre.") és el gran assoliment artístic del segle XX, perquè, en la línia de les Arts and Crafts de Williams Morris i els prerafaelites, enllaça amb els orígens més humils, manuals, artesanals, de l´art occidental.
Els diaris de Blai Bonet, i tota l´obra, estan governats pel signe de la llibertat creadora, per l´encreuament agosarat de gèneres i estils, tret que, però, l´edinsa vers uns paranys perillosos, en què la paraula es confon amb excessiva facilitat amb la parauleria i la profunditat frega amb la banalitat; la llibertat no per força hauria de ser sinònim de desbocament, de fugida cap endavant sense atenir-se a cap pauta estètica. Els moments més febles dels diaris (altres dirien que són els millors, i s´ha d´acceptar) són aquells en què Blai Bonet es deixa endur per la fúria creadora, sense saber posar-hi fre; a Pere Pau, posem per cas, entremig del caire reflexiu i meditatiu, s´hi barregen i simultaniegen un seguit d´històries, amb moments d´alta intensitat emocional i literària (el relat iniciàtic dels joves púbers al temple de Biblos), i d´altres que no tenen desenrotllament, només se suggereixen i presenten fets de forma desballestada (algunes d´allò més divertides; les que s´emmarquen en un ambient gai i torero); són, pel cap baix, exercicis d´estil.
Els diaris, és clar, contenen flaixos, epifanies, en què retrobam el gran escriptor Blai Bonet; seria el cas de les reflexions fetes arran de l´assassinat de Pasolini. I, per descomptat, ens regalen moments estel·lars del Blai Bonet més "pillastre", en què coqueteja entre la veritat i la ficció (se´m permeti que dubti que fos convidat per Maria Callas a l´illa d´Skorpios), en què deixa anar la desqualificació més subtil i enverinada (el "líric don Llorenç Villalonga, un dels il·luminadors del Movimiento Nacional per devers l´oli de ricí, l´aigua de Carabanda i els litres de guix com a glops de 1936-37-38."), o en què no s´estalvia autoelogis sense gota d´humilitat ("El país no estava avesat a veure que era possible que un poeta [...] fos també el creador d´una novel·la tan forta i de prosa tan bella com El mar; "vaig començar a escriure a Barcelona [el 1960-1970] dues obres que són fonamentals a la meva vida i al país, L´Evangeli segons un de tants i Míster Evasió").
BLAI BONET
Diaris
A cura de Pau Vadell
EL GALL (EL CABÀS, 55), 392 P., 24,50 €
