La descripció de Nördlingen apunta cap a un poble de 20.000 habitants, emmurallat, amb teulades vermelloses i carrers que recorden a l’època medieval, situat a la regió alemanya de Baviera i... en mig d’un cràter.
El cràter es va formar per la caiguda d’un meteorit a la Terra fa 15 milions d’anys. Aquest va colpejar un dipòsit de grafit i, per la pressió, es varen generar 72.000 tones de diamants diminuts que s’incrustaren a la roca.
El poble es va construir a l’edat mitjana amb aquestes roques farcides de milions de diamants. Ahir, amb la visita del Barça B, pensava en aquell poble bavarès. L’any 1920, quan va néixer el nostre club, ho va fer en les mateixes condicions que el Barça vint-i-dos anys abans, amb l’explosió d’un meteorit que va crear milions de diamants. Però, mentre que els culers tengueren la sort que els seus diamants fossen valuosos, els nostres eren com els de Nördlingen, de mida massa petita i sense valor com a gemmes. Els barcelonistes amb els seus diamants creixeren com l’escuma, mentre que a nosaltres no ens servien per aconseguir ni títols, ni copes. Però el que si férem amb els nostres diamants, va ser acumular orgull i resistència. I ara, que el futbol ha canviat tant, encara resistim perquè sabem que ser «balearico» és sentir-se orgullós de l’equip, independentment del resultat esportiu.
Ahir, a l’Estadi Balear, l’equip va tornar a mostrar l’orgull que li ha demanat l’afició blanc-i-blava durant tota la temporada. El Barça B va oferir un rendiment pobríssim i l’Atlètic Balears, aquesta vegada sí, va saber aprofitar la situació. El 6-2 és la conseqüència d’un partit plàcid. Ara queda rematar la feina la setmana que ve amb una nova victòria contra el filial madridista. Això ens farà somiar que podrem estar ben plantats de cara al play-off d’ascens.
