Bromera ha inclòs el bellíssim relat És complicat, de Pasqual Alapont, en la col.lecció Trànsit, que pretén, i transcrivim literalment, reunir llibres de narrativa per a adults, "però amb els elements necessaris per a atraure també el públic juvenil. En aquesta col·lecció [diu Bromera], la frontera entre literatura juvenil i per a adults es desdibuixa en favor d´una lectura engrescadora i àgil que captivarà lectors d´edats diverses." Aquesta intenció ja ha estat explorada en moments diversos dels darrers anys per diferents editorials. Recordam ara, i és només un exemple, la col.lecció Joves/Adults del tàndem Proa/La Galera, que no va reeixir.
I és que la pretensió d´acomodar els textos a sectors concrets de públic lector des del criteri de l´edat i des de la suposada dificultat d´un text no és sempre, al nostre parer, una política oportuna. Volem comunicar que És complicat és un boníssim llibre per a infants, el qual, perquè té precisament aquesta condició de qualitat literària, hauria d´interessar els adults. El fet d´incloure´l en una col.lecció com Trànsit, de format elegant, diríem que asèptic, neutre, condiciona excessivament la decisió del possible comprador.
L´adult no adquirirà motu proprio un llibre protagonitzat per un nin de set anys, David. Un lector jove adquirirà abans un relat protagonitzat per joves i escrit especificament per a aquests (i d´això ja en parlarem un altre dia). Els pares d´un infant lector no trobaran a la llibreria És complicat en les prestatgeries que solen trescar quan cerquen llibres per als seus fills. El nin o l´al.lot d´entre, diguem per dir, deu i catorze anys, no s´entretindrà en el mostrador on s´exposi aquest llibre. Els docents, per descomptat, ni en faran cas: l´assumpte de què el llibre tracta, i sobretot l´estil amb què es fa és massa complicat per tenir-lo voleiant en l´aula... Però, aquest no és un espai per fer un semblant debat, sinó, per difondre un llibre nou de molts valors, molt ben escrit i francament atrevit.
És complicat és producte del treball d´un veterà autor del País Valencià, Pasqual Alapont (Catarroja, 1963), que l´ha escrit amb un molt encertat i correcte català del país, amb un ús mesurat i perfectament comprensible de locucions i mots valencians: panderola (cuca molla), fer bótes (fer moquets), bonegar (renyar), cosquerelles (pessigolles)... El text és ric, doncs. I el contingut és d´un grandíssim atractiu, sobretot pel mode com està exposat. Poques vegades la violència de génere ha trobat una expressió tan emotiva, des d´una mirada tan tendra, amb una tan delicada manifestació.
L´expressió "És complicat", que dóna titol al llibre, sovintment pronunciada per David, resumeix el desconcert que ell viu entre oncles, el pare, mestres, veïns, col.legues escolars, policies, terapeutes, com si fos un fràgil estel de paper i canyes llençat sense fil a l´oratge borrascós. David viu amb desolació, realment confús i sol, els efectes de l´experiència traumàtica que sens dubte marcarà per a sempre la seva vida. Els adults que l´envolten no estan menys desconcertats. Les preocupacions infantils i normals de David -l´escola, les primeríssimes emocions sentimentals, créixer, la inicial cerca de sentit del món, el vaivé incoherent de les relacions amb i entre els adults que ell observa...-, tot és contat minuciosament des d´una percepció especial, des d´un seny precoç i extremadament sensible. Amb David aprendrem que hi ha mentides que no fan créixer el nas, paraules pista i paraules prohibides, taques que no es poden netejar, objectes que, simplement, no es poden arreglar. Versemblant, commovedor.
