Aquesta passada matinada, una primavera més, hem hagut d'avançar els nostres rellotges una hora. Comença així l'horari d'estiu en el que es farà de nit una hora més tard, passant a situar-nos en el GMT+2. Però com és això possible si el meridià de Greenwich passa per Castelló? No hauríem doncs d'estar en el GMT 0?
Així és, però la història és capritxosa. D'una banda, Franco ens va canviar de fus horari en 1940 per anar a l'hora del seu apreciat Hitler -en un principi això anava a ser temporal, però encara estem esperant tornar al fus que ens correspon, el de Gran Bretanya i Portugal-. D'altra banda, amb la primera crisi del petroli, al 1974, alguns països decidiren avançar els rellotges per aprofitar millor la llum del sol i així consumir menys electricitat. Així, férem dos canvis d'hora cada any, tenint els coneguts horaris d'estiu i hivern. Actualment, ho fem en compliment de la Directiva Europea que regeix el denominat canvi d'hora i que afecta tota la UE.
Els experts, però, apunten a què avui en dia pràcticament no s'aprecia l'estalvi, ja que l'energia no només es fa servir per a il·luminar, sinó en gran quantitat d'aparells que tenim encesos a totes hores. La pròpia Angela Merkel, que alguna cosa té a veure amb directives europees, ja proposava en el seu darrer programa electoral la supressió de l'horari d'estiu per l'escassa efectivitat de la mesura d' avui en dia.
A qui sí ens afecta el canvi d'hora és a totes i tots nosaltres, especialment als nostres majors i els nostres menuts. Els nostres ritmes circadiaris tarden a adaptar-se i això ens afecta físicament, no només amb el conegut jet-lag, que provoca cansament i estrés, sinó que s'han estudiat també trastorns digestius i inclús un augment d'un 5% en el nombre d'infarts de miocardi en els dies posteriors al canvi d'hora. Per tant, el canvi d'hora dóna més maldecaps que altra cosa.
I més encara quan segons les dades de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia, es calcula que estalviem uns 6 ? per llar. Si de veritat volem estalviar energia hi ha moltes mesures més eficients que no perjudiquen la salut.
En qualsevol cas, el desfasament horari que tenim a Espanya -anem dues hores per darrere de la resta del món en despertar-nos, anar al treball, dinar o dormir-, no es deu només a la geografia o l'estalvi energètic, sinó a les costums que s'han anat incorporant amb el temps. I així, hem arribat a tindre uns horaris molt poc racionals que ens fan tindre menys salut, menys benestar, menys equitat entre dones i homes, i entre diferents estrats socials, i menys conciliació -tant familiar, com personal-.
Hi ha molt a parlar i, sobre tot, molt a escoltar. Des de Compromís ja vam proposar fer un estudi sobre els usos del temps en àmbits com el treball, l'educació, el comerç, l'administració, així com la cultura, l'oci o la participació, a més d'una campanya institucional d'informació i sensibilització sobre usos racionals del temps.
Així mateix, som partidaris d'engegar mesures com els horaris flexibles d'entrada i sortida del treball, compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina i fomentar la productivitat i, per què no, de reduir i avançar, en la mesura del possible, les hores de menjar si així aconseguim arribar abans a casa i estar amb els nostres o fer qualsevol altre tipus d'activitat.
Tenim molt de camí per davant, i suprimir els canvis d'hora d'hivern i estiu podria ser el primer pas important per impulsar la racionalització dels horaris.
