En el centenari de la línia Palma - Santanyí

28.02.2017 | 02:45
En el centenari de la línia Palma - Santanyí

La línia ferroviària de Palma a Santanyí arrancà el 1913 i fou inaugurada l'any 1917 com un ferrocarril estratègic per tal de facilitar el moviment de tropes cap el sur de la illa de Mallorca.

Els seus 61,5 kilòmetres son avui testimoni de la voluntat de progrés i d'innovació que va constituir per a tota Mallorca els projectes de desenvolupament ferroviari. Des de Palma fins a s'Arenal, a Llucmajor i Campos, passant per ses Salines i arribant a Santanyí, el recorregut constitueix un exemple de com la tecnologia de fa cent anys ja podia afrontar les importants dificultats del recorregut, tant com entravessar el Pla de Sant Jordi com afrontar la pujada cap a la marina de Llucmajor, on el pont de les set boques, la mes gran obra de fàbrica feta a Mallorca, supera el torrent de Son Verí. Desprès, des de Campos fins a Santanyí, els torrents de Son Julià i des Pèlec son els darrers entrebancs de la línia.  

A lo llarg d'enguany es commemoren aquest aniversari a les tres darreres poblacions del trajecte, a Campos, el 28 de febrer i a ses Salines y Santanyí el 21 de juliol i per tant, des de la Associació d'Amics del Ferrocarril hem volgut impulsar una sèrie d'actuacions en favor del coneixement de la seva historia, de la seva realitat actual i, perquè no, de les seves possibilitats cap el futur.

El seu recorregut començava a Palma, en paral·lel al trajecte d'Inca i abans de l'actual via de cintura es desplaçava cap a la dreta per l'actual carrer en corba Prevere Rafael Barrera per a continuar cap el camp de Son Malferit i just entravessar l'actual rotonda enfront de la central tèrmica de Cas Tresorer i entravessar el Torrent Gros per un pont que, gracies a ARCA i a noltros fou salvat i traslladat uns cents mestres mes abaix, amb motiu del mastodòntic enllaç del Molinar amb l'autopista de l'aeroport. D'allà es conserva perfectament el seu traçat fins arribar a la primera estació, la del Coll d'en Rabassa que es troba en bon estat de conservació i utilitzada com a dependències veïnals de l'ajuntament.

Continuava cap al sur amb un petit túnel avui existent prop del magatzems de Can Duran i entrava a l'espai totalment ocupat per l'autopista. L'aeroport de Son San Juan i els seus annexes varen interrompre el seu recorregut i el tornem trobar al començament del Camí de Son Fangos, on travessa el torrent de Son Sunyer i es dirigeix amb un elegant terraplè perfectament visible des de l'autopista cap al Pitlari, on el davallador es conserva en bones condicions. Aquesta població era entravessada per un altre túnel i la línia segueix en paral·lel a l'autopista, aturada pel canvi d'orientació cap a Ses Cadenes, a l'entrada de S'Arenal. Es important aquest davallador-carregador de Ses Cadenes ja que gran part del marès de les canteres del redol era carregat en aquest indret.


La línia continuava cap al final del municipi de Palma mitjançant una important i fonda trinxera per arribar al torrent dels jueves, límit amb el municipi de Llucmajor, després de uns catorze kilòmetres de recorregut.

El Pont del Torrent dels Jueus, tal vegada el mes conegut per la seva ubicació i visibilitat, enormement transitat avui per veïns i turistes, amb els seus 10 metres de llum constitueix el verdader començament del trajecte de pujada cap a Llucmajor, on en menys de setze kilòmetres pujarem prop de 110 metres d'alçada, recorregut d'una bellesa esgarrifadora i amb un estat de conservació que reclama la seva habilitació i conservació immediata per l'ús, al menys inicial, com la verdadera via verda dels antics traçats ferroviaris de Mallorca. La línia travessa l'actual Arenal de Llucmajor per l'anomenat Passatge de les vies del tren, el carrer Garcia Lorca i part del carrer de Sant Bartomeu s'endinsa per darrera del hotel Costa Mediterráneo, el hotel Palma Mazas i s'atura al costat dels aparcaments de Aqualand.  

Allà comença el fragment del trajecte mes ben conservat i bonic, la pujada cap a Llucmajor, realitzant una doble corba travessant tres pics el torrent de Son Verí i els seus afluents, amb el pont de les Set Boques, just devora la depuradora, amb una llargària de 71 metres i una altura de vuit metres, exemple de la qualitat constructora dels mestres que fan que sigui la mes gran obra de fàbrica construïda a Mallorca. Aquest trajecte, fins arribar a la confluència amb la nova autopista de Llucmajor, constitueix en els seus dotze kilòmetres la primera gran via verda que hem de aconseguir, tal com fa poc dies va aprovar el parlament, en una proposició no de llei la recuperació de l'antiga xarxa ferroviària de Mallorca.

El passat 6 d'octubre de l'any passat es vàrem complir els cents anys de l'arribada a Llucmajor i hi celebrarem un acte commemoratiu, amb certa tristesa, ja que no en queda res ni de l'estació ni dels seus edificis, ja que varen desaparèixer per la pressió inmobiliaria i el descuit dels seus governants. I això que la seva estació era la mes gran de la línia i va provocar que es construís la gran avinguda que avui té el nom de Passeig de Jaume III. A partir d'allà, el ferrocarril comença la baixada cap a Campos pràcticament en línia recta, arribat desprès de travessar dos ponts, els del torrent de Sant Julià i el del torrent d'es Pèlec, l'únic a tota Mallorca que on els suports no són paral·lels al tauler, ja que es troben en diagonal per respectar el sentit de les aigües en època de grans crescudes.

Fou el 28 de de febrer de 1917 quan el ferrocarril va arribar a Campos, on en conserva perfectament l'edifici de l'estació, aquesta comptava amb un moli d'aigua, ja que la pujada cap a Llucmajor exigia a les màquines de vapor un esforç considerable. Aquest l'ajuntament amb la nostra col·laboració ha organitzat una gran exposició al casal de C'an Pere Ignasi que estarà oberta fins al 14 de juliol d'enguany. Os recomanem que no os la perdeu. La línia continua cap a ses Salines, ja bastant irreconeixible i desfigurada i s'atura a l'estació dels Banys de Sant Juan, voltant ja cap a l'oest per arribar a aquesta població.

El ferrocarril va arribar a ses Salines i a Santanyí el mateix dia, el 21 de juliol de 1917 i d'aquesta manera va quedar completat un recorregut que cobria les necessitats del migjorn de Mallorca. A ses dues poblacions es conserven les estacions, reconvertida la de Santanyí en habitatge i hi ha prou traces del recorregut urbà de la línia.

A lo llarg de la seva existència, hi va haver sempre tres recorreguts d'anada i tres de tornada, de manera que se sortia entre les 6:30 i les 7:30 del matí de Santanyí i la tornada solia sortir de Palma entre les 18:35 i les 19:20. Els primers ferrocarrils tardaven poc mes de tres hores a fer el recorregut si bé els darrers anys el trajecte es feia en un hora i vint minuts, aproximadament. Els vehicles de propulsió dièsel ferrostahl foren característics d'aquest recorregut.

Poc a poc, per manca d'inversions i per l'impuls de la industria del automòbil, el ferrocarril comença la seva davallada i un fet, com va esser la posada en marxa de l'aeroport de Son San Joan, que substituí a de Son Bonet, precipità el tancament. El traçat quedava envaït per les pistes i no es varen cercar alternatives. El 4 de març de 1964 fou el darrer viatge comercial.

Els Amics del Ferrocarril treballem per la recuperació de la nostra memòria històrica en referencia a la importància del ferrocarril des de la seva posada en marxa a Mallorca el 1875. Els actes que anem proposant poble a poble tenen un objectiu clar: que seguem capaços de no oblidar la tasca que es va fer i que el progrés de Mallorca abans del monocultiu turístic va tenir un nom: xarxa ferroviària.


Queda molt per investigar i per conèixer respecte al tancament de les línies del ferrocarril a Mallorca però amb actes com el de Campos i els prevists a ses Salines i a Santanyi, i com no, a Palma, la nostra entitat vol contribuir al coneixement d'un passat ferroviari molt ric i que les tasques realitzades per Pere Brunet, Carles Manera, Ramón Molina de Dios, Fernando Pujalte, Carlos Olmo i especialment Nicolau Canyelles amb la monumental El ferrocarril a Mallorca tinguin continuïtat per conèixer el present i el futur d'aquest ferrocarril, fet no descartat ja que l'any 2009 els Serveis Ferroviaris de Mallorca varen encarregar un estudi que sota el nom de "Estudio informativo del corredor de migjorn" con anàlisis de costos y viabilidad" donava possibilitats de la seva recuperació i prolongació de Santanyi cap a Felanitx i Manacor.

Benvinguts al centenari de la línia de Palma a Santanyí.

*President de l´Associació d´Amics del Ferrocarril de Balears (AAFIB)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine