“Per a mi ja només queda... el silenci etern"
(Shakesperare a Hamlet)
Ha mort Krzysztof Penderecki, el darrer dels grans compositors clàssics del segle XX. Amb tres obres fonamentals com són Treno per a les víctimes d’Hiroshma, La Passió segons Sant Lluc i el Concert per a violí, només amb aquestes tres ja hauria ocupat un lloc important dins la història de la música.
Per saber més sobre el músic polonès ha agafat de l’estanteria un volum que tenia una mica arraconat, 'El ruido eterno' del crític musical americà Alex Ross. I realment no he pogut aturar de llegir, de Penderecki he passat a altres noms del panorama musical del segle passat i ben cert és que, com ja va passar fa deu anys quan vaig comprar el llibre, no el puc deixar. I és que aquest volum es llegeix com una novel·la. Redacció planera, pocs tecnicismes, anècdotes, dades, context i informació, molta d’informació, fan d’aquesta publicació un referent que no pot faltar a cap biblioteca d’un melòman o de tota persona interessada en la música.
