Com podia ser que un psiquiatre fos un homosexual reprimit? Com era que aquell home que t´havia de curar, Juli S., t´amollàs a la darrera sessió que l´amor mata tant o més que el tabac? Marcel·la, et feies aquestes preguntes a la plaça de l´ajuntament de Santa Maria del Camí quan tocaven els d´Antònia Font i tu acabaves de parlar amb una antiga companya de l´Institut Ramon Llull, Catalina L., que era psicòloga i que t´havia informat confidencialment que aquell home als qual lliuraves la teva intimitat era un malalt mental reconegut per tota la majoria de la professió. «Em sap molt de greu haver-te de dir això. I si no fos una cosa ben pública dins el nostre ram pots estar segura que no hauria sortit d´aquesta boca. Tenc una ètica molt estricta. Cal que el deixis perquè, per afegitó, és un misogin. Està casat amb una bruixa rica i pepera que el duu collat i ell perd el cul pels jovenets: com que és d´una dreta dura no pot fer res i treu el verí amb els pacients. Ja en conec un parell que han quedat ben trabucats. És un pervers, emperò com que la dona, una Z., té tant d´empriu, no s´atreveix ningú a denunciar-lo. Jo mateixa me´n guardaré com de caure. Està blindat per tots els cantons.» Escoltaves la teva banda estimada i no et podies treure del cap les paraules xiuxiuejades per Catalina L. Senties uns tremolors interiors que no presagiaven res de bo. Quan et separares de Teresa et pegaren atacs d´una gran violència, un furiós deliri i unes manies terribles. Per això la metgessa del Pac t´havia enviat al psiquiatre. I ara et senties perduda amb aquell sentiment apocalíptic de la destrucció absoluta. A la barra de can Beia demanares una aigua. No tenies ganes de veure cap conegut. Amb la botella a la mà partires cap a l´església. Tu, Marcel·la, als teus trenta-cinc anys et senties acabada i no sabies com exorcitzar tots aquells dimonis que et perseguien. Els teus somnis estaven poblats dels negres vapors de la bilis, d´un viure en el cor de la irrealitat més asfixiant. Et despertaves amb atacs d´asma i no hi havia cap esprai cortisònic que pogués calmar-te. Amb la pèrdua de Teresa havies fet l´experiència d´una ombra, d´un espectre insuportable confegit amb un desig tràgic. Per què després d´uns mesos tan harmònics tot s´havia romput de cop? Et senties la culpable d´una derrota en què no tenies cap possibilitat de triomf. Teresa només creia en la promiscuïtat i t´ho havia dit tot d´una. Et negares a creure-ho. Et cegares amb aquella al·lota que, a més a més, et reconegué una bisexaulitat pràctica. Per què t´estranyaves que un dia et digués que partia amb un tal Jaume? Has arribat davall el campanari blau. Has entrat dins l´església que coneixies de petita. Has pujat els esglaons de la torre. Et senties gata de malenconia i alhora eufòrica. Has arribat al replà de les campanes. Has mirat cap a la plaça de l´ajuntament i has comprovat que hi havia molta de gent en lluita per salvar Mallorca. Per què senties l´amargor de les simpaties interrompudes?