No saps per què aquesta darrera criada t'ha durat tan poc. I t'agradava molt, tant el seu posat com la seva manera de fer feina. La t'enviaren de l'agència Totus amb les millors referències: feia quasi un any que havia arribat de Moscou, on estudià infermeria, era molt treballadora, podia viure a la casa i tenia els papers en regla. Acollires Vera Gravilovna amb aquella amabilitat severa i mariantonietesca que t'havia ensenyat la senyora àvia Dionísia: "Els criats els has d'estimar d'enfora, com des de darrere una reixa." Recordes aquestes paraules com si fos ara. Ta mare i ton pare havien mort en el mateix accident d'aviació en què desaparegué Bartomeu Buadas, el propietari de l'hotel Formentor, i per això passares a viure a aquesta planta noble del carrer de Can Dusai, que et sembla que sempre ha estat ca teva. Vera Gravilovna era molt reservada. La seva cambra situada a dalt tenia dues finestres a cada costat del llit per on es veia la Seu de Mallorca, el convent de Santa Clara, les torres de vigilància dels casals d'aquells botiflers parents teus, que foren comerciants, pirates i tractants d'esclaus, i el mar de la badia. El primer matí que s'instal·là Vera Gravilovna l'acompanyares a la seva habitació pel laberint interior d'aquella escala de cargol que començava a la cuina i pegava a la bugaderia, i després venia el llarg corredor amb tot de portes i, al final, al fons d'una sala plena de baguls, hi havia les estances del servei. A Vera Gravilovna la impressionà tot aquell territori i recordes que et digué una frase enigmàtica que no pogueres entendre: "Sembla un lloc per pràcticar sexualitats alternatives." I es va quedar embadalida amb aquells baguls de pell color tabac que duien gravades en argent fosc les teves inicials M. F. Un horabaixa que la cercaves infructuosament pertot, la trobares allà, entremig de les maletes i les bosses de viatge, fregant amb tota l'ànima aquelles inicials que lluïen com una constel·lació de emes i de efes escampades per un cel de pells. Quan li demanares per què s'entretenia amb aquella feina que no li havia encomanat ningú, et mirà amb els grans ulls emboirats de verdors liles, i com si es despertàs d'un somi et digué: "Són les maletes més carnals que he vist en ma vida. Estan fetes per viatjar a un lloc on un mateix no serà mai." Recordes que quedares electritzada davant la contundència d'aquelles frases pronunciades amb veu baixa i fosca per una dona que fins llavors només solia contestar-te amb monosíl·labs. I et vingué al cap aquell maleït viatge de noces a Venècia amb el teu llunyà cosí Xim de Puigdesaura, quan ell, després de violar-te i nafrar-te tot el rostre, et confessà encès per la droga que només s'havia casat amb tu pels doblers. Com ara, quan sents que et puja la sang com una calrada a les galtes, i et vénen unes ganes embogides de partir amb aquell estol de maletes amb les teves inicials gravades, M. F., amb argent lluent. Deixes la brodaria d'uns núvols i unes roses que pintaves al tambor de Dionísia, comences a encendre els llums d'aquell seguit de sales fins al menjador, et retures a la cuina: la porta dels porxos està tancada amb clau i la bombeta de l'escala fusa. Amb una espelma a la mà sembles l'eixalabrada bruixa de les rondalles que et contava Dionísia. Estàs marejada quan arribes al corredor. Les mil i una portes són com trampolins de l'abís. Et sembla que vas pel desert de pedra, aquell sense oasis i amb tota la set del món. Arribes a la salota. Primer de tot no et tems de res. Després, quan els ulls s'han acostumat a les ombres de l'espelma, descobreixes unes cortines de vellut negre que tapen el caramull de baguls, maletes i bosses: els equipatges cap enlloc. I amb la més profunda parsimònia acompanyada d'un pantaix lleuger que et fa obrir la carn roja dels llavis com si es preparassin pel bes, vas destapant aquella muntanya de bagatges oberts d'ampit en ample i tots plens de flors musties devorades per un exèrcit de llagosts. Dius "Vera Gravilovna" i t'esbuques com un vaixell que s'enfonsa a la mar gran.