“És fonamental exigir formació en igualtat als centres educatius per evitar transmetre estereotips sexistes, així com una formació en feminisme per a totes les persones que intervenen amb dones víctimes de violències masclistes». Així ho afirmen la Secretaria de la Dona del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes (STEI) i l’Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical en el manifest que encapçala Juntes i combatives contra la violència patriarcal, una sèrie de propostes didàctices per treballar a les aules la violència masclista. Des dels més petits, els que encara estan a Infantil, fins als de Batxillerat. Hi ha fins i tot, una activitat per a adults.
“Pretenem contribuir a configurar el currículum no sexista, amb el qual se superi la històrica invisibilitat de les dones i s’ensenyi i s’aprengui a construir la igualtat entre homes i dones”, indiquen abans de destacar que un dels objectius clau d’aquestes propostes és “desenvolupar un esperit crític davant els costums, creences i pràctiques socials legitimades, però que impliquen violència contra les dones”. Altres objectius són saber els mecanismes i protocols d'actuació davant la violència masclista, detectar el llenguatge sexista “més agressiu”, així com la “violència simbòlica” que s'exerceix contra les dones, reflexionar sobre les noves formes de violència i “conscienciar l'alumnat per compartir i assumir responsabilitats, familiars i socials, de forma conjunta, i evitar estereotips sexistes”.
Per als més petits, els d’educació Infantil, les activitats són senzilles. Se centren en fer-los entendre que una abraçada fa sentir millor que una baralla i en espantar les pors. Als escolars d’entre sis i nou anys la unitat didàctica els proposa llegir a classe el conte Artur i Clementina. Aquesta història, escrita per Adela Turin i il·lustrada per Nella Bòsnia, explica la suposada història d'amor entre dues tortugues. Així com avança la història, Artur va carregant la closca de Clementina, que cada cop està més cansada, mentre ell segueix lliure. Els alumnes han de colorejar les figures de dos tortugues i aferrar, amb velcro, tots els elements que Artur posa a la petxina de Clementina. Amb cada una, a més, han de reflexionar sobre què significa cada objecte que Clementina carrega.
Entre 9 i 12 anys, els recomanen llegir En un lugar del bosque verde, un dels contes del recull A papá le asustan las tormentas, de María Domínguez i, després, respondre una sèrie de preguntes: Per què creis que a l'ós Patoso no li agradava que l'óssa Golosa anàs al bosc? Està bé que ell li digui a ella el que ha de fer? Si l'óssa hagués seguit amb l'ós hagués estat feliç? Creis que va fer bé anant-se'n, ella? Després, cadascun dels alumnes ha d'escriure una carta a l'óssa. A més, també els proposen analitzar dos vinyetes de Ramon Besonías per entendre millor els diferents tipus de violència masclista que s'exerceixen.
Secundària i Batxillerat
La proposta per a alumnes de Secundària i Batxillerat és més intensa i profunda. La majoria de les activitats, de fet, requereixen un parell de sessions per poder-les treballar bé. Per als alumnes d'entre 12 i 15 anys la unitat didàctica demana que vegin Pepa y Pepe. La escalera cíclica de la violencia de género en la adolescencia, una part d'una ponència de Carmen Ruiz Repullo que s'ha fet molt popular perquè explica, de forma molt clara, com és una relació desigual en l'adolescència. Els adolescents, en petits grups, han de comentar el vídeo i explicar si a algun d'ells els ha passat alguna de les coses que comenta Ruiz Repullo. La intenció és que els adolescents parlin sobre l'amor romàntic i la violència de control i que comencin a ser conscients que la violència de gènere no són només els cops.
Els alumnes d'aquesta edat poden veure, també, el videoclip de La puerta violeta, de Rozalén. I llegir-ne la lletra. I pensar sobre si el que explica és violència masclista.
Ni pel·lícules ni músiques. Els més grans (de 15 a 18 anys) el que han d'analitzar és, directament, la realitat. Els demanen llegir el post que va penjar una al·lota de 13 anys explicant tots els comentaris que li havien fet a l'institut per com anava vestida. “Avui he decidir que per anar a l'institut em posaria una de les meves samarretes favorites. Una que deixava un petit tros de panxa al descobert. També m’he posat uns calçons curts. Tretze anys i els comentaris que he rebut han estat: Per què ets tan porca? No ensenyes massa? No hauries d'anar així vestida. La teva mare sap que vas així vestida a l'institut? I, a part d'això, he hagut d'aguantar que a la meva cadira escriguin 'putilla'”, escriu l'al·lota al costat d'una fotografia en què mostra com anava vestida aquell dia. Els alumnes han de fer un joc de rol per grups: una haurà de ser l'adolescent i uns altres els que la critiquen per com va vestida. Primer han d'analitzar les respostes i especular sobre per part de qui venien els insults, abans que la professora o professor els dessvetlli la carta sencera que va escriure aquesta jove al perfil de Facebook del seu pare per denunciar el que havia patit. Si voleu saber qui feia els comentaris, només heu de buscar la seua carta. A Facebook. O a la unitat didàctica de l'STEI.
