Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dones

Obsessió amb dona

Llibres de dones. Llibres sobre dones. Llibres de ferides. Llibres de dones sobre dones que escriuen. Narracions de dones en què dones pateixen la crueltat de la vida

Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol publiquen 'La vastitud'.

Escric captivada per una vastitud; per un paisatge convertit en narracions. Potser per una obsessió en forma de dona. Tot surt d'un experiment convertit en literatura de la bona. Em va fer atracar-me a La vastitud, el llibre de narracions a manera de nouvelles escrit a tres mans -no, perdó, escrit per tres mans- la signatura de la mallorquina d'adopció (ja ho voldria, la nostra literatura, adoptar-la de bon de veres) Lucia Pietrelli. Ella és la jove italiana que ha copsat el sentit de la nostra llengua fins a escriure poesia en forma de narració. Una escriptura plena de metàfores, amb poca, poca acció, però que ens insereix en un món que ens impregna, on no ens dona descripcions perquè ens instal·la a dintre.

Ferotge, ja ho he de dir, el que ens conta. Ferotge la manera de contar-ho. I ferotge la impressió que rau, acabada la lectura de la seva narració -Lo riu- situada ben al mig entre les altres dues narracions d'aquest volum. Ferotge malgrat realista la situació de la dona, i de la filla. La necessitat d'aquesta escriptura. La necessitat d'aquesta lectura, malgrat grati massa endins. Perquè fa mal.

Però he perdut el fil del que volia dir: La vastitud és el resultat d'un experiment, allò que ara se'n diuen tant, les residències. Productiva, és clar. LaBreu Edicions juntament amb el Mas de Bernis han convidat tres escriptors a fer una estada allà, a l'allotjament rural tarragoní situat al delta de l'Ebre, amb el compromís d'entregar una narració. Albert Pijuan (1985), Lucia Pietrelli (1984) i Adrià Pujol (1974) presenten, per aquest ordre, les seves produccions al volum unitari La vastitud. Un paisatge molt especial, una solitud creativa, una disponibilitat incomparable de temps només per a escriure. Això és el que se'ls va proposar. El que es trobaren fou un medi inhòspit, de caràcter bàrbar i feréstec, amb una desconfiança descomunal cap allò que ve de fora. Un paisatge humà i físic que defineix d'aquesta forma bestial Andreu Subirats al pròleg. Un entorn tal volta obsessiu.

El llibre que tenc a les mans, doncs, reuneix tot això, malgrat cada escriptor ho ha copsat d'una manera prou diferent. Què interessant fou assistir a la presentació feta pels propis autors, en què ens quedà palesa la importància del medi, del paisatge, per entrar després als textos i entendre com cada autor havia donat forma amb tanta personalitat a la seva visió d'un paisatge.

És aquesta la tercera convocatòria de l'encontre creatiu que publica la col·lecció Cicuta d'aquesta petita editorial, LaBreu Edicions, i en les altres ja hi trobam interessant representació mallorquina: de Sebastià Portell (a qui també han publicat la seva primera novel·la) a Jaume C. Pons Alorda (un altre poeta de la narrativa a qui els guardons donen ressó darrerament) fins Antònia Vicens (què puc dir-ne, jo, d'ella). Petit catàleg quasi tot d'engrescadores noves veus.

Compartir el artículo

stats