UNA AMISTAT EXTRAORDINÀRIA, PRODUCTIVA I BELLA. No és molt corrent que es facin exposicions en què el leitmotiv sia una amistat. Per això quan vaig veure que el Museu Picasso de Barcelona organitzava una mostra que es titulava Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublime vaig quedar sorprès, esmaperdut i entusiasmat. Dos creadors gegantins, un pintor i un poeta, es creuaren des de l'any 31 del segle passat i a través dels anys convertiren l'amistat i l'amor de la seva relació personal i artística profunda en un fenomen cultural intercreatiu que estimulà les seves obres d'una forma riquíssima, exuberant i recíproca.
L'exposició va ser inaugurada al Museu Picasso de Barcelona el 8 de novembre de 2019 i es clausurarà el 15 de març de 2020. Em vaig passar quasi tot un dia, matí i horabaixa, fent voltes i revolts per unes sales on mitjançant quadres, dibuixos, fotografies, manuscrits, llibres, documentals, escultures i textos es pot recórrer l'itinerari d'una amistat que es desenvolupa entremig de grans esdeveniments històrics: la guerra incivil espanyola, la segona guerra mundial, l'ocupació, l'alliberament i la postguerra. Aquest duo, Picasso-Éluard, comparteixen una sensibilitat hiperestèsica, nombrosos punts de vista, comportaments semblants en la recerca creativa i fins i tot l'afiliació al partit comunista.
Picasso va retratar moltes de vegades Éluard i la seva dona Nusch, i Éluard va dedicar poemes i llibres de poemes a Picasso. Totes aquestes obres es poden veure gràcies a un treball col·lectiu de col·laboració entre tres gran museus: el Musée National Picasso-Paris, el Museu Picasso de Barcelona i el Musée d'Art i d'Histoire Paul Éluard de Saint-Denis. D'aquest darrer museu hi ha obres essencials de Picasso donades per Paul Éluard i un nombre molt important de manuscrits del poeta.
Es veuen a través de les imatges i els escrits les nombroses coincidències d'aquests dos homes en els territoris del llenguatge, de l'art i del procés creatiu, així com en el territori dels afectes, de la sexualitat i de la política. L'atmosfera d'aquesta amistat sublim és una relació fraternal que ja apareix en la conferència que el 17 de gener de 1936 pronuncià Éluard a l'exposició organitzada per l'ADLAN en homenatge a Picasso a la Sala Esteve de Barcelona (cal recordar que Picasso no havia exposat en cap lloc de l'Estat espanyol des de 1900) que es titulava Picasso segons Éluard, segons Breton i segons ell mateix, on va fer lectures de textos d'Apollinaire i de la "Conversation avec Picasso", escrit de Christian Zervos. Mestre J. V. Foix en va fer una extensa ressenya a La Publicitat. "Parl d'allò que està bé. Parl d'allò que m'ajuda a viure, d'allò que està bé." Amb aquest to d'una solemnitat senzilla, d'una descripció segura i d'unes afirmacions molt pensades perquè fossin enteses per tothom, Éluard ens defineix la pintura picassiana en tota la seva profunditat. "Ni els límits del quadre ni els de l'habitació em detenen, tot el món és així, que es compon, es descompon, es recompon. Oh, memòria vaga però essencial, sé allò que, defora, conté la nit, allò que reuneix l'invisible, quines formes embolica, està en mi, lleuger i peremptori. Veig en mi." El 20 de gener Éluard llegeix els seus poemes a la Llibreria Catalònia i el dia 23 fa una conferència a l'Ateneu Enciclopèdic Popular sobre el moviment surrealista. Aquest dia escriu una carta a Picasso per comentar-li que l'exposició ha estat un èxit. Tot això ho seguim fil per randa en l'exposició, que és una cronologia il·lustrada d'una relació amistosa.
En l'article "Physique de la poésie", publicat per la revista Minotaure l'hivern de 1935, Éluard assenyala el vincle d'unió entre el pintor i el poeta: "A partir de Picasso els murs s'esbuquen. El pintor ja no renuncia a la seva realitat ni a la realitat del món. Se situa davant el poema com el poeta davant el quadre. Somnia, imagina, crea." I l'any 1942, Le Livre ouvert II, d'Éluard, comença amb aquesta dedicatòria a Picasso. "Gràcies a la teva audàcia / prolongues la nostra vida, (...). Et dedic a tu, Pablo Picasso, / amic meu sublim, / aquest llibre."
Mentre em passejava per aquell bosc de signes i d'imatges, de pintures i d'escrits, no em fugia del cap un vers de Quint Horaci Flac en la seva Ars poetica quan diu: Ut pictura poesis. "Com la pintura, així és la poesia" o també "la poesia com la pintura". Una forma ben clara de dir els vincles fondos entre les dues arts que Picasso i Éluard escenifiquen. I vaig estar segur que l'un i l'altre també haurien recordat la frase de Simònides de Ceos quan afirma: "la poesia és pintura que parla i la pintura és poesia muda." Aquesta exposició mostra a les clares que el pintor i el poeta creen dins uns territoris d'una alta i radical intersecció.
ACTES DE LA MOSTRA. Hi ha un poema, "Liberté", que Paul Éluard va escriure el 1941 després de l'ocupació alemanya, i la RAF britànica el distribuí per tot França el 1943. Despertà les consciències i les energies dels francesos i es convertí en un cant d'esperança. El poeta i traficant d'idees Vicenç Altaió, el passat 16 de novembre de 2019 organitzà al Museu Picasso una lectura contínua del poema a micro obert en diferents idiomes, des de les 12 a les 24 hores. Fou una meravella sentir la lectura de persones de tota casta i condició cridant "Llibertat". I el passat 23 de gener de 2020, el poetes Casasses, Altaió, Dolors Miquel, Caño, Blanca Llum Vidal i aquest cronista cantaren versos propis amb l'amor i la llibertat com a tema. Un prodigi de músiques verbals dins una mostra que val la joia.
