MARIANO FORTUNY
Fortuny grabador
Museo Carmen Thyssen Málaga
Fins el 2 de febrer de 2020
Saber que un col·leccionista d’aquí penjava una exposició a un lloc tan poc proper com Málaga em va sorprendre molt. És clar, fins que vaig estar dins l’exposició. En aquell precís moment ho vaig entendre tot.
Enric Juncosa Darder és un restaurador d’obres d’art prou conegut a Palma, especialment dedicat a fer lluir l’obra de la Fundació Miró Mallorca, que, a més, és un gran amant del gravat i un bon col·leccionista. Vessant aquesta que l’ha conduit fins al Museo Carmen Thyssen de Málaga com a prestador de l’obra en gravat realitzada per Mariano Fortuny, una producció curta en relació amb la seva obra pictòrica que es representa de forma magnífica a aqueixa mostra. Amb procedència quasi directa de la família de l’artista o estudiosos i amics com el baró Davillier o l’anticuari Simonettti, la mostra inclou quasi tota la producció en gravat feta per Fortuny, poc més d’una trentena d’estampes, de la qual s’exhibeixen vint-i-set, amb el privilegi de poder gaudir de la prova d’estat d’una d’elles, amb el que allò aporta per a comparar i entendre el procés de treball de l’artista.
Mariano Fortuny i Marsal (Reus, 1838-Roma, 1874), visqué una vida curta malgrat molt interessant en quan a la producció artística, que desfilà entre representacions de l’orientalisme, el costumisme o la temàtica d’inspiració clàssica. D’aquesta darrera destil·la excelsitud l’estampa que obr l’exhibició, Idil·li, mostrant amb tota senzillesa al déu mitològic Pan amb la seva flauta mentre acompanya el ramat. L’efecte de sublimació que permet aquest aiguafort no fa sinó enfortir el discurs de la col·lecció permanent del museu, en què es mostra com uns pocs artistes aconsegueixen que la pintura espanyola del segle XIX reprengui la força que al seu començament representa Goya per aconseguir un nou llenguatge que ens conduirà cap el tomb de segle amb una nova alenada creativa.
Aquesta sala de la planta noble del palau Villalón de Málaga dedicada només a l’estampa de Fortuny (treballada en aiguafort i aiguatinta) i que inclou uns quaderns de notes, completa doncs el discurs museístic, i alhora prepara i enforteix la proposta que ocupa la darrera planta, l’exposició temporal dedicada a l’orientalisme
-Fantasía árabe. Pintura orientalista en España (1860-1900)- en què prima la lectura fantàstica d’allò oriental que captivà el descobriment del nord d’Àfrica. Malgrat també Fortuny, ara sí amb aquarel·les i olis, és un dels pintors més representats, la mostra tendeix a caure en una visió costumista i decorativista que en canvi, la sobrietat del treball amb burí que mostra la col·lecció de Juncosa permet situar en el seu significat més interessant: el descobriment en els seus viatges a Marroc d’una nova manera de veure el món que Fortuny sap plasmar amb el mateix esperit que la figura clàssica de Pan, és un dir.
