MARIO BUNGE. Acab de llegir que aquest científic i filòsof, nat a Bones Aires i que fa trenta anys viu al Quebec, ha fet cent anys i m’alegr una cosa de no dir. Consider Bunge una de les ments més prodigioses del segle XX perquè ha conjugat a la perfecció els dos sabers que encara per aquestes terres es troben separats: les ciències i les humanitats. I, a més a més, ho ha fet d’una forma combativa, polititzada, a la recerca sempre de nous reptes intel·lectuals. Ha publicat milers d’articles, un centenar de llibres, té uns vint doctorats honoris causa. Ara per celebrar el seu aniversari l’editorial Laetoli publica els darrers quatre toms del seu Tratado de Filosofia. En una de les darreres entrevistes aquest físic nuclear i matemàtic deia que en aquests moments els filòsofs són professors de filosofia i no aborden problemes nous sinó que només comenten els filòsofs del passat. Ell fa voltes i revolts sobre els problemes inversos. “Per exemple, si vostè li demana a algú que li dissenyi un nou parany per a rates, li proposa un problema invers que no és deductiu ni inductiu, perquè va de l’efecte a la causa. Aquest problemes estan molt descuidats perquè no hi ha regles, no hi ha algoritmes per resoldre un problema invers.” També diu ben a les clares: “La ciència i la filosofia, de fet, estan unides. La recerca científica parteix de supòsits filosòfics i conseqüències filosòfiques.” I aquí posa un exemple d’una recerca en la qual hi té part la Universitat de les Illes Balears: les ones gravitatòries. Diu: “Els experiments amb les ones gravitatòries mostren que l’espai és material. L’espai pot arrugar-se i canviar, això és material, no matemàtic. Un altre component filosòfic de la ciència és el respecte per la veritat, que és un manament moral o ètic per als científics.” I també ataca de valent a certs polítics que no ajuden a la ciència: “Sabem que els retalls als pressuposts científics beneficien als polítics que es fan rics amb la ignorància.” Bunge assegura que el fet d’haver arribat al cent anys depèn de l’estil de vida i, també, de la sort. “He tengut molta de sort”, assegura. Molts d’anys i bons, mestre!
DE LA MODA. La revista Litoral és una de les publicacions periòdiques més antiga i emblemàtica dins els moviments literaris i artístics del món hispànic. La fundaren el 1926 dos poetes de Màlaga: Emilio Prados i Manuel Altolaguirre. A la primera època hi col·laboraren Pablo Picasso i Juan Gris. I a la col·lecció “Suplements” de la revista hi publicaren els seus primers llibres Luis Cernuda, Rafael Alberti, José Bergamín, Vicente Aleixandre i Federico García Lorca. La vaig conèixer a la meva època d’estudiant a la Barcelona del la dècada dels seixanta i sempre l’he trobada un poc a l’atzar.
Ara, en una llibreria de Palma (comprau els llibres i revistes a les llibreries de proximitat!), vaig veure una bella coberta de Litoral amb una dama de cos sencer i de perfil d’aire renaixentista amb un ram de raigs que li sortien de la mà dreta, un vestit color de rosa seca d’elegància subtil i trepitjant amb unes sabates negres de taló d’agulla un sòl de quadrats negres i blancs. Les lletres vermelles i roses sobre un fons negre deien Moda, El arte de lo efímero.
Primer de tot, abans de mirar res, vaig ensumar aquestes planes d’un paper marbrenc ple de lletres i d’il·lustracions i fotos i em va entusiasmar el perfum de tinta viva en què se sent la remor de les paraules, el ritme dels versos i la bellesa de les imatges.
I aquesta bona olor impregna les quasi tres-centes planes de la publicació que és un àlbum en què es combinen les veus del poetes —Baudelaire, R. Gómez de la Serna, Carlos Edmundo de Ory, Àngel González, José Emilio Pacheco, Wislawa Szymborska, Jacobo Cortines, Gabriel Ferrater, Leon Felipe, Pablo Neruda, Max Aub, Franz Kafka, Charles Dickens, Vicente Molina Foix, Josep Lluís Aguiló, Luis Alberto de Cuenca, León Tolstoi, José María Fonollosa, Miriam Reyes, Walter Benjamin, Aurora Luque, Pedro Salinas, Eugenio Montale, Seamus Heaney, Jorge Luis Borges, Roberto Bolaño, María Victoria Atencia, Josep Palau i Fabre, Miguel Ángel Velasco, Robert Lowell, Philip Larkin i Joan Brossa entre molts d’altres—, que canten les cremalleres, les bruses, els vestits masculins, les faldes, les camises, les sabates, els abrics, les jaquetes, les americanes, els pantalons, les butxaques, els mitjons, dels mocadors, els paraigües, els bastons, les bosses, els maillots, les capes, la roba de dormir, els armaris, la roba neta, els teixits maleïts, les mitges, els rellotges, els capells i les mil i una coses de la vestimenta i els seus encontorns que no diré.
També hi ha articles sobre l’Alta Costura escrits per grans creadors de tots els temps: Charles Frederick Worth, Paul Poiret, Jeanne Lanvin, Coco Chanel, Jean Patou, Cristobal Balenciaga, Elsa Schiaparelli, Christian Dior, Pierre Cardin, Karl Lagerfeld, Paco Rabanne, Giorgio Armani, Yves Saint-Laurent, Gianni Versace, Jean-Paul Gaultier, Alexander McQueen, entre d’altres.
I acabaré amb alguns noms dels pintors i fotògrafs que ens mostren les meravelles de la moda de totes les èpoques en unes obres creatives a voler: R. Avedon, H. Newton, Sorolla, Zuloaga, Cecil Beaton, Zurbaran, Dalí, David Bayley, Balthus, J. Pantoja de la Cruz, Modigliani, Kusuma, Hopper, Gnoli, Mariano Fortuny, S. Cardinale, Matisse, Modrian, Knode, Picasso, Lagerfeld, R. Gwalchmai, Keith Harring, Françoise Pages, Cezanne, Tàpies, Warhol, Velázquez, Herb Ritts i Irving Penn.
L’àlbum dedicat a la moda d’aquest Litoral número 268 és una delícia per fullejar i llegir a la vorera de la foganya mentre defora bufa el vent gelat i aquells textos i fotos i, sobretot, poemes, et fan viatjar pels mons de la bellesa efímera i immortal.
