Se sol dir, i probablement és cert, que el destí és inexorable, que tots els camins estan predeterminats, que totes les vides ja han estat viscudes o, com a mínim, han estat escrites i prescrites. Les tragèdies gregues dels autors de l’època clàssica -Èsquil, Sòfocles i Eurípides- presenten un dels primers catàlegs de les emocions humanes. Són efectivament mapes dels viaranys imprevisibles que prenen les situacions entre déus i mortals, mortals i mortals i déus i déus. L’amor, ambició i la traïció; la passió sexual i les seves conseqüències; l’enveja, el ressentiment, l’homicidi, el parricidi, el matricidi, el magnicidi i, fins i tot, el més execrable dels crims, l’infanticidi; l’adulteri, l’incest, l’homosexualitat masculina i femenina; la pedofília i la gerontofília. Potser exageri, però per a mi que no hi ha res que sigui humà -formós o lleig, però sobretot lleig, com més lleig i horrorós millor- que no s’hagi descrit fil per randa en aquestes obres teatrals escrites i representades a Atenes ara fa més de sis mil anys.
Vet aquí Hipòlit d’Eurípides. Freda s’enamora d’Hipòlit, jove distingit per la seva “bellesa i moderació”, a més de ser vegetarià i cèlibe. Desinteressat per les baixeses de l’amor carnal, Hipòlit rebutja Freda, la qual, profundament ofesa, es penja i mor. Quan el seu marit Teseu, pare d’Hipòlit, la troba penjada, engronsant-se i sense vida, afina un escrit a una tauleta de fusta a on la suïcida acusa falsament el cast Hipòlit d’haver-la seduïda. Com a càstig, Teseu expulsa el seu fill del regne i acaba provocant-li la mort. Teseu perd, així, esposa i fill. Més tard comprèn que les motivacions de les accions de Freda i Hipòlit eren part d’una trama aliena a la seva voluntat, que tots dos eren teresetes irresponsables de titellaires irracionals que mouen els fils a les fosques i a les palpentes. Així, decideix crear un santuari per honorar-los i redimir les seves cruels decisions.
Traduït en un català precís i plàstic alhora, Hipòlit és un bon exemple de com els mortals no tenen agència, no decideixen per ells mateixos i just segueixen esquemes preestablerts, a vegades controlats pels déus, però en moltes ocasions absurds, il·lògics, imprevisibles. Maria Rosa Llabrés, poeta i assagista secreta per a la gran majoria dels mandarins de la cultura illenca, és, ara per ara, una de les traductores del grec clàssic més prolífiques i més grans. Si aquest país no fos com és una enorme família desestructurada i desagraïda, li haurien donat tots els premis existents dins l’àmbit de la cultura. Però no. Llabrés va ser durant anys una obscura catedràtica de grec de secundària. Jo ho sé perquè va ser professora meva. La seva modèstia i timidesa sovint s’ha interpretat com a una falta d’ambició intel·lectual. Res més lluny de la realitat. Amb la jubilació va poder dedicar-se a temps complet a la traducció i en deu o dotze anys ha publicat traduccions de Safo i Homer, entre molts altres autors grecs, a més d’estudis sobre Robert Graves i el món clàssic i el “iambe grec”. Jo vaig ser mal alumne seu i ja no me’n record de què és un iambe, però estic segur que els lectors ho saben o ho poden anar a mirar a la Viquipèdia.
La seva obra és tan admirable que, just per a la Fundació Bernat Metge, Llabrés ha traduït dos volums de les obres completes d’Eurípides amb quatre tragèdies (Hipòlit, Andròmaca, Electra i Hèracles). Aquest volum, part de la col·lecció “Essencial”, és una edició de butxaca de part del seu volum III. Es tracta d’una edició bilingüe (grec-català) amb notes i comentaris filològics, però sobretot dirigida a un lector no especialitzat. De gran ajuda és el pròleg de Montserrat Reig el qual presenta per a un lector contemporani el context i les possibles interpretacions d’aquestes peces teatrals. Medea, la tragèdia que enceta el volum, està traduïda per Jaume Almirall, acreditat hel·lenista, professor i prolífic autor. Tot plegat, un volum efectivament “essencial” pels curiosos de l’origen de les passions humanes, però sobretot un autèntic mapa de les emocions que determinen les nostres vides.
EURÍPIDES
Tragèdies, vol. III: Hipòlit. Andròmaca
Traductora Maria Rosa Llabrés Ripoll
Bernat Metge, 344 pàgines, 34 €
