John Cage -dadaista i provocador- deia que BTHVN era el compositor més "actual" del segle XX en vista de la freqüència amb què se l'interpretava i del seu indòmit do de la ubiqüitat. Fa escassament una setmana, baix l'epígraf BTHVN (així, sense vocals, solia signar a vegades el compositor), Alemanya va declarar el començament oficial de les celebracions del 250 aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven (1770-1827). I clar, la pregunta en aquests casos és si realment hi ha cap necessitat de celebrar un compositor que és sens dubte el músic més famós i més popular del món encara que faci més de dos segles que sigui mort.
Hi ha algú en el món que no hagi sentit el començament de la Cinquena simfonia? Qui no sap que la famosa "Oda a l'alegria" és l'himne oficial de la Unió Europea i que Leonard Bernstein el va dirigir per celebrar l'enderroc del Mur de Berlín (i no la "caiguda", com se sol dir, perquè els alemanys van haver d'empènyer de valent per tomar-lo)? Que els pioners de la música electrònica, Kraftwerk, han fet una versió tecno de l'exquisit Quartet de corda op. 131? Que tots els dements que no saben tocar el piano intenten fer sonar Per a Elisa animats pels vídeos didàctics de James Rhodes? Qui no ha sentit parlar del "geni" de Bonn i de la seva sordesa? No és gens estrany, aleshores, que Andy Warhol fes una serigrafia del compositor i que la posàs al costat de la d'Elvis i Marilyn, eliminant finalment la possible diferència entre Art i entreteniment.
Els aniversaris, en tot cas, no són inútils del tot. No tot és pura necrofília. He vist molt pocs actes dedicats a BTHVN a les programacions de Mallorca, i és una llàstima, però és d'esperar que aviat s'anunciaran algunes activitats. Barcelona, emperò, sí que s'ha posat les piles. L'Auditori, començant aquest mateix mes de gener i baix la marca BEETHOVEN250 FESTIVAL, ha anunciat una programació atractiva i coherent. Els amants del "completisme", els melòmans àvids d'obres completes i cicles maratonians (i, clar, BTHVN dóna per a molt: nou simfonies, disset quartets de corda, trenta-dues sonates per a piano, etc.) podran escoltar l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb Rudolf Buchbinder, com a director i pianista, tocant els cinc concerts per a piano i orquestra (21-13 de febrer). Els aficionats a la interpretació amb instruments històrics, per una altra banda, podran sentir Jordi Savall dirigint totes les simfonies, un cicle que continua el que ja va començar el passat juny, però que s'estén a la temporada 2020-21. No es pot demanar res més si un aspira a l'erudició bethoveniana. Ja ho dèiem: molt de tot això és per a "completistes".
BEETHOVEN250 FESTIVAL, amb un logo dissenyat per Perejaume, ofereix també algunes propostes actuals amb música dels compositors John Adams, Magnus Lindberg i David Lang, els quals presentaran respectivament Absolute Jest, Two episodis i Prisoners of the State, aquesta darrera una estrena mundial basada en el llibret de l'òpera de BTHVN Fidelio. Per aquells que els agradi la multidisciplinarietat, el 22 de gener, la sound artist sorda Christine Sun Kim presentarà un projecte amb el grup Contrechamps i 9BeetStretch muntarà una instal·lació sonora de Leif Inge que es basa en la disminució del tempo de la Novena simfonia fins a fer-la durar vint-i-quatre hores.
El gran jubileu de l'any BTHVN, però, se celebrà a la petita ciutat de Bonn que és, com se sap, a on es troba la casa natalícia i museu del compositor. Aquesta institució i el govern federal d'Alemanya han invertit vint-i-set milions d'euros en la promoció del seu gran fill il·lustre i una de les fonts d'ingressos turístics més importants per a la ciutat. La programació musical que acaba de començar és d'enorme qualitat i, com la de l'Auditori, mescla el patrimoni cultural i històric amb la creació contemporània. El compositor actual xinès Tan Dun, per exemple, presentarà una obra titulada insolentment The Nine (La Novena). I ja dins uns criteris més convencionals es podran sentir concerts dirigits per lluminàries com Daniel Barenboim, Simon Rattle i Kent Nagano, entre molts altres. Tot plegat assegurarà, sens dubte, que BTHVN continuï essent dos-cents anys més el compositor més actual del món. I que John Cage segueixi somrient -irònic- des de la seva tomba.
BTHVN 2020 a la web:
Bonn: https://www.bthvn2020.de
Barcelona: https://www.auditori.cat/en/
festival-beethoven250
