El COAIB (col·legi oficial d'Arquitectes de les Illes Balears), amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, ha organitzat una exposició sobre la figura de Gaspar Bennazar, "l'arquitecte", emmarcat dins el seu programa de divulgació cultural (100/10) que té per objectiu donar a conèixer els 10 arquitectes més rellevants de l'arquitectura balear dels darrers 100 anys.
Gràcies a la seva néta, Maribel Bennazar, que ha cedit al COAIB part del seu arxiu personal, tenim l'oportunitat de poder contemplar una setantena de dibuixos originals de "l'arquitecte" a través de plans, plantes i notes inèdites. Recordar que l'exposició romandrà oberta fins avui 31 d'octubre i que estan previstes d'altres activitats per divulgar la figura i l'obra de "l'arquitecte".
Al 1901, per oposició, Gaspar Bennazar passà a ocupar als 32 anys el càrrec d'arquitecte municipal; aquest càrrec l'ocupà durant més de 35 anys. Al mateix any s'aprovà (amb forta oposició) el Pla Calvet per enderrocar les Murades i reformar la façana marítima.
Aquella nit amb el treball de 200 homes i en una sola nit, es construí el Passeig Sagrera per tenir enllestit l'espai de davant la llotja endreçat a la fira agrícola que s'havia de celebrar. Va ser una mena de regal als habitants de la capital balear a la vegada que el projecte que probablement més maldecaps li dugué conjuntament amb l'enderrocament de la porta de Santa Margalida (porta d'origen islàmic per on es conta que entrà el rei Jaume I).
Gaspar Bennazar, fou sens dubte un dels arquitectes més estimats per la burgesia industrial mallorquina de principis del segle passat i així ho evidencien els nombrosos encàrrecs que va rebre. També els anomenats "indianos", aquells nou rics que havien "fet les Amèriques", confiaren en ell com a nous inversors i promotors d'alguns dels més destacats edificis de Palma.
Dins la seva trajectòria com arquitecte podríem dir que segueix les pautes del Modernisme català fins al 1918 i que després es decanta per un estil més eclèctic donant cabuda als "neos": neomudèjar, neogòtic, neorenaixentista i neobarroc. Així, per exemple a l'església de la Mare de Déu dels Dolors, segueix patrons neogòtics donant un clar protagonisme a l'agulla del campanar, fita visible a tot l'entorn municipal.
També podem intentar conjuntar i organitzar la seva obra amb quatre grans blocs: les obres publiques com el Coliseu Balear o l'Escorxador, els edificis de caire religiós com l'església dels Dolors a Manacor, els encàrrecs de caire privat com la Àguila o can Mir i els grans projectes urbanístics com l'enderrocament de les murades i la construcció del Passeig Sagrera, com hem dit.
Podríem dir que és un dels protagonistes indiscutibles de la reforma arquitectònica de Palma per convertir-la en una capital moderna i avantguardista reclam de molt de turistes que començaven a arribar a les illes. Seguint les petjades del Gran Hotel com a referent, Bennazar projectà alguns dels primers edificis d'oci i turisme de les Balears: l'Hotel Alhambra, el Teatre Líric i el primer hotel vorera de mar, L'hotel Príncipe Alfonso de Cala Major, obra que destaca per l'articulació de diferents volums i una decoració de ceràmica policroma.
De la mateixa època podem parlar d'altres edificis emblemàtics aixecats al centre: l'edifici de Sa Nostra a la plaça Sant Francesc, Can Fortesa Rei, Can Barceló o els magatzems de l'Àguila.
Els magatzems de l'Àguila" són un referent i mostra essencial de la seva etapa modernista: Bennazar combina l'estructura metàl·lica amb la ceràmica policroma i el vidre. En una façana originalíssima mostra del nou estil abraçat per la nova burgesia europea i catalana.
Ja una mica més lluny del centre, cap a l'eixample Bennazar ens deixa tres edificis emblemàtics:
El Coliseu Balear (la plaça de toros), que dissenyà just després de la seva etapa modernista. Mostra una gran puresa d'estructura i una combinació dels volums molt ben conjuntada.
L'escorxador, conjunt arquitectònic que fou guardonat amb el primer premi a l'exposició nacional de belles arts del 1906 i que de nou mostra la combinació de la fusta, el ferro i el vidre com a senyes d'identitat de l'art nouveau. Són particularment interessants els "kioskos" i la gran estructura de ferro forjat que forma l'entrada principal de l'edifici.
Finalment, Les Hermanitas de los pobres.
No puc deixar de fer referència a alguns dels considerats més elegants i populars dels seus edificis: Can Caubet, Can Ribes i l'enyorat Cine Born, edifici que ja pertany a un estic eclèctic més europeu i que amb els seus grans finestrals i la seva façana nua de floritures formen un gran mirador cap al passeig del Born, que com algú bé ha dit "és un catàleg de la seva obra".
No oblido el bar Triquet ni tampoc el molt, molt enyorat Bar Cristal.
Digueu-me... qui no ha dit algun cop a la seva vida: Ei, ens veiem al Cristal!!!!
Mentre escric aquest article pens amb la gran quantitat d'edificis que mentre passejam per la ciutat es converteixen en repòs pels nostres ulls i a ben segur no coneixem ni la seva història ni la seva procedència. Espero que els qui a partir d'aquest article tinguin el bon gust de passejar per la ciutat ho facin rere les petjades de "l'arquitecte" que contribuí a fer de Palma una de les que diuen ser una de les millors ciutat del món per a viure.
Mireu cap on mireu a ben segur topareu amb ELL i si us cansau i us ve de gust un poc de repòs, just cal asseure's en un dels bancs de la Rambla i escoltar el batec del cor de la ciutat.
Per cert, qui dissenyà aquets bancs????
