Les llegendes del centre del món, d'Andreu Ramis Puig-Gròs, amb il.lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia, no és un llibre per a infants tot i ser un àlbum, volem dir un àlbum il.lustrat. Les pàgines, per tal com són molt grans (32 x 25) i per tal com s'hi ha imprès el text (tipografia petita, línies massa llargues, massa denses visualment) són males de llegir per un lector novell). També cal dir que el relat no té prou acció com per interessar un infant a la primera, perquè les rondalles que contenen són més descriptives que narratives... Però, és que parlam d'un llibre per a infants? No. Parlam d'un molt bon llibre per a tothom. Dit això, doncs: quin bon text, què interessant el que s'hi conta, quines magnífiques il.lustracions, quines llegendes tan belles i, en el fons, tan ingènuament divertides!
I mirau per on!, en cada làmina, on es presenta l'espai general i el lloc concret que el text descriu i on s'hi dibuixen els dos protagonistes principals i alguna seva interacció amb gent del país, hi ha un vivíssim ca rater, tan freqüent en la ruralia mallorquina (almenys, fins fa ben poc). A través d'aquest ca rater, graciosament dibuixat en postures i situacions que qualsevol persona que n'hagi tengut un a l'abast o un de propi coneix a la perfecció, sí que l'adult podrà enganxar l'infant amb la lectura en veu alta del text (amb la qual cosa l'abast del text s'eixamplarà positivament). Estimam aquest rateret que pot fixar la nostra atenció. Gran recurs. Vegeu-lo: dinàmic, insolent i fatxendós quan és devora l'amo, acovardit i malfiat quan qualcú s'hi acosta, pixaner, ajagut i cansat de trescar per la garriga o pels guarets, expectant i orella dreta o caiguda quan correspon... I no distreu el lector de voler mirar bé el total panorama que la làmina presenta, on es destaca, quan encara existeix, el lloc precís on la narració indica l'existència del centre del món -un pou, una cova, un campanar, una fita geodèsica, una columna talaiòtica, sempre envoltat de molts diferents elements amb els quals identificam el nostre paisatge essencial: perdius, endiots, una canya ferla, molins, figueres de moro, marges, pins, xots, l'albó en les mans d'un nin, creus de terme... Les il.lustracions són clares, amples, entenedores. Síntesi, cadascuna d'elles, del tros de territori que mostren. Morales i Gòdia han fet una feina excel.lent.
El disseny de l'edició igualment és el que sens dubte mereixia el text d'Andreu Ramis, veterà estudiós de la nostra etnologia, catalitzador des de fa dècades de la consideració positiva del patrimoni immaterial (i material) de l'illa, d'allò que en podem dir la personalitat mallorquina: tema obert. Ramis ha treballat molt en aquest camp, i té una bibliografia molt extensa, els títols de la qual podreu trobar a la xarxa.
Ramis escriu molt bé. Tria, en Les llegendes del centre del món, un to a mitges erudit i objectiu, aspecte que es reforça amb les pertinents notes a peu de pàgina, amb el pròleg i l'èpileg, a mitges divulgador apassionat, i amb un punt de bon humor o de picardia. Usa amb subtil intel.ligència un joc literari efectiu: es fa editor d'un treball breu d'un savi investigador etnògraf i lingüista alemany, Hans Rudolph Stein, arribat a Mallorca per fugir de la primera Gran Guerra europea. Diu que ha trobat una carpeta amb notes redactades en alemany, que no són altre cosa que la crònica de les excursions fetes pel pla de l'illa pel savi etnògraf germànic amb el guiatge i companyia de mossèn Bartomeu Bauçà, col.laborador, i molt eficient, de l'obra del diccionari..
Les excursions es feren amb l'objectiu de trobar els llocs on la tradició, en forma de contes o llegendes, hi ubica el centre del món, o fins i tot el pern sobre el qual el món gira: el campanar de Sineu, el pou de Llorito, el de Solanda, la cova d'en Perico, el puig de Reig... Per donar més versemblança a la troballa d'aquesta documentació fictícia, Ramis i edicions UIB, diuen que el títol original del llibre és Die legenden der Mittelpunkt der Welt.
Les llegendes del centre del món són l'excusa, doncs, per introduir-nos en algunes de les creences que permeten les societats arrelar profundament en un indret geogràfic. Tenim a les mans una interessant, i massa breu, introducció a mites vells universals: axis mundi, omphalós. L'eix i el centre del món. Símbols ancestrals. Geografia de la percepció. Etnografia. Cultura immaterial.
Die legenden der Mittelpunkt der Welt és un llibre deliciós. Singular per la presentació, pels encertats recursos literaris i gràfics amb què transmet el que proposa i per la rica col.lecció d'antics contes mallorquins, ben triats per l'autor entre els que afirmen que el centre del món o el pern gràcies al qual el món volta permanentment és en un lloc o en un altre dels termes de Sineu, Sencelles, Algaida, Costitx, Llorito o Montuïri. O potser en tots alhora. Enmig de Mallorca. Naturalment.
