Donal Ryan (1976) l'any 2012 va escriure Corazón solitario que va ser nominada al premi Booker i, entre d'altres, aconseguí el premi Guardian al millor debut. Considerat el millor llibre irlandès de la dècada al Dublin Book Festival 2016 ara es publica en castellà. Quan acabem la nostra lectura estem totalment d'acord amb la unanimitat pel que fa al reconeixement d'un autor que ens ha captivat i al qual prometem fidelitat.
Dóna veu a personatges anònims, ens trobem a un indret de la Irlanda profunda han arribat els estralls de la crisi financera del 2012, aquell monstre que es va filtrar arreu i va generar caos i situacions irreversibles. O entenem, molts o vàrem patir, tots quedem glaçats quan observem la magnitud de la tragèdia, arreu, als indrets més allunyats, es podrien fer llistes d'afectats, com aquelles relacions de víctimes de les guerres del s. XX. El paisatge desolador no és el de la destrucció dels bombardejos és el de les construccions inútils.
L'Alcohol, les famílies definitivament malmeses, la por dels monstres amb els que cal conviure:
"...Puedo perdonarle a mi padre que convirtiera en pis un montón de dinero y que dejara a mi madre sumida en un santo infierno€" Pàg. 19.
La "prosperitat", l'eufòria, l'inconsciencia colectiva:
€"La gente pasaba la noche haciendo cola para comprar casas de cartón, todas apiñadas como casetas para perros." Pàg. 28.
A través dels monòlegs interiors arribem sense embuts al moll de l'os.
Coneixem a Lily les seves paraules ens fan un nus a la gola, el relat de la seva vida, només dolor, malgrat tot ella cercava l'harmonia, i al final una llum especial, una dona que amb tota tranquil·litat té preparat el seu final, el glop amb el qual s'acomiadarà del món.
Sempre el dolor impregnant la quotidianitat, la por, l'impossibilitat de plenitud, herois de la mediocritat permanent, malgrat tot, sorprenents rajos de llum, la sensibilitat davant la bellesa, la necessitat de trobar bondat en el món.
Arquetips universals ens presenten fets que van trasbalsar el món, la guerra que tots vam patir, la crisi que va trastornar definitivament vides, una tragèdia en la societat líquida a on tot passa a tanta velocitat que dificulta la presa de consciència, no ha estat una guerra convencional, però les víctimes hi son, els botxins s'han diluït i la ferida ha quedat oberta.
Una lectura imprescindible una crónica dels primers anys del s. XXI que cal tenir molt en compte.
