Les illes, sens dubte, ens atreuen a molts, en especial als illencs. Ulisses ho era. Melville, l'autor de Moby Dick, va néixer a Nova York i va viatjar a moltíssimes illes. Ens va deixar una obra magistral dedicada a les Galápagos, l'arxipèlag més estimat per biòlegs i naturalistes, on va navegar el 1841.
Al gran literat americà, les Galápagos no el captivaren per la seva ecologia. L'extraordinària descripció que va publicar el 1856 les qualifica com desolades, àrides, pobres en vida, inhòspites... La meva primera lectura de l'obra, fa més de quaranta anys (induït pel bon amic Miquel Rayó), me va suposar un punt de decepció. Però he tornat navegar el text moltes vegades; el verb està justificat: és un llibre breu, però intensíssim, que ens retrata un món quasi inhumà (volcans, corrents misterioses, geografies incertes) en deu capítols de passatges calmats o tempestuosos, fragments radiants i altres emboirats i foscos. El llibre és com la mar. Tot i les inicials afirmacions de l'autor, s'hi troben excel·lents descripcions de tortugues gegants i aus marines, però, sobre tot, les inquietants històries dels primers pobladors humans, miserables o explotats, d'aquelles illes aleshores desertes. Pirates d'estades esporàdiques; la vídua rescatada d'una illa sense aigua, on el seu germà i el seu home s'ofegaren desprès que els tres hi fossin abandonats per fer oli de tortugues; el misàntrop Oberlus, pagès, lladre i habitant únic d'una altra de les illes... La qualitat literària del text i l'interès del contingut es combinen per emocionar el lector, el resultat més encomiable de la tasca d'escriure.
Hi ha diverses edicions castellanes i una catalana, amb altres texts, editada el 1998 pel Pou de les Lletres (descatalogada). Entre les primeres, excel·leix la de El Círculo de Tiza, que inclou no sols el clàssic, sinó també texts de Darwin i d'autors moderns que ofereixen una polièdrica visió del mític arxipèlag.
