Si heu arribat fins aquí, seguint les planes del suplement, haureu comprovat que un bon espai està dedicat a recordar el cinquantenari de l'arribada de l'home a la Lluna. Una recordança però, més implicada en destacar aspectes filosòfics, musicals i socials que en altres més de caire científic o mediàtic. Permeteu-me que tanqui el darrer Bellver abans de les vacances d'estiu posant un petit gra d'arena musical a l'efemèride. I és que la Lluna ha inspirat múltiples poetes i músics (a les pàgines centrals se n'esmenten uns quants), molts d'ells provinents del món del pop. Ara bé, els compositors de l'anomenada música clàssica no han estat aliens al fet de cercar la inspiració a l'astre més proper. Anem a veure. Haydn per exemple, té una òpera titulada Il mondo della Luna, basada en un text de Goldoni, que abans havia inspirat també Baltasare Galuppi. No podem oblidar Beethoven i la seva Sonata Clar de Lluna, la que porta el número 14 del seu catàleg de sonates. Precisament no fou el compositor qui titulà així la seva partitura, la cosa sorgí anys després de la seva mort quan algun crític relacionà l'obra amb el clar de lluna que es produïa al llac de Lucerna. Parlant de Clar de Lluna ens hem d'aturar a Debussy, una suite per a piano del qual té un moviment titulat així, Clar de Lluna, el tercer en concret, inspirat en un poema de Verlaine del mateix títol. Es tracta de la Suite Begamasque que consta de quatre moviments i que, curiosament, no agradava gaire al mestre francès, que considerava aquesta suite una obra menor, escrita en la seva joventut. Bon estiu i ens retrobarem el setembre.
