D'inici confessam que la present ressenya pot llegir-se com un homenatge. Tenaç, fener, curiós, amable: així és, i singular, En Pere Morey. Podríem afegir altres adjectius. Si radical és positiu, també l'afegiríem en aquella relació. Perquè no va de verbes: parla clar quan expressa el que vol expressar, encara que cogui. Morey és home social, i és ja un personatge de la cultura local mallorquina. Ha guiat excursions, ha participat en projectes culturals col.lectius, ha parlat en ràdio i ha tengut presència en televisió, ha proposat guions de cinema, peces de teatre, guions de còmic... El recordam disfressat en la lectura d'un pregó a la plaça d'Espanya (o potser era en un altre lloc). I amb un cacauet a les mans per explicar-ne la forma i l'aparença de frare, i passar tot d'una a qualque història de la qual mai no en sap, qui l'escolta, fins on arriba la veritat. Estima narrar en veu alta, En Pere Morey. Estima l'escriptura amb què narra en un sentit oral. Dedica molt del seu temps a l'escriptura. Sovint ha declarat que res -aquí cal fer una clucada d'ull maliciosa- no li causa més plaer que escriure i inventar històries.
En Pere Morey troba sentit gairebé a tot, i hi alça una creació, sigui una novel.la històrica, un relat ucrònic, una narració negra o d'aventures. Aprofita buits de la documentació històrica. Elements del paisatge o topònims li marquen esdeveniments, futurs relats i novel.les. Textos que reuniran alhora la memòria i el projecte d'un país que reconeix i estima. D'uns
països que estima: els Països Catalans (concepte que tan ofèn les mentalitats nacionalistes espanyoles; deixem-ho córrer, això). I a més, Morey hi salpluja ironies, polissonades, diu ell, missatges i envits per establir una certa complicitat amb el lector, per provocar-li un somriure. Per retenir-lo en la pàgina. Molt freqüentment, l'estil, el mode d'escriure (i de parlar en públic) d'En Pere Morey adopta una forma que podem denominar "oral", ja ho hem dit, i que prové en gran mesura de les rondalles recollides i elaborades per Antoni Maria Alcover al seu moment. En Pere Morey ha contat rondalles tota la seva vida. I ho ha fet molt bé. I n'ha llegit moltes. D'arreu: es home culte. I emotiu. Hom diu que l'ha vist plorar en les representacions d'alguna òpera clàssica.
Oralitat, doncs, sentit ocult, història, humor, sentiment... El quefer literari d'En Pere Morey té una llarga trajectòria, iniciada amb Rondalles pels qui les saben totes (Moll, 1979), una indiscutible declaració de principis: història, cultura popular, reivindicació d'una cultura i d'una llengua, i d'un territori. Això si no parlam d'un rar exercici a mitges creatiu i a mitges descriptiu anterior: Guía de Baleares (para gente con imaginación), editada per l'editorial Cort, amb un pròleg de Gabriel Fuster Mayans "Gafim", i amb il.lustracions de Xisco Cerdà. Una relíquia.
Premis importants marquen períodes d'encert, entre d'altres: Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Pedres que suren (1983, reblat amb el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya per a una obra de creació per a lectura d'infants (1984), Joanot Martorell de narrativa per La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes (1984); Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil per a Allò que conta el vent del desert (1993). I recordam altres obres: Mai no moriràs, Gilgamesh! (1992, actualitzada el 2009), El llaüt de vela negra (1993), Pirènia, el país que mai no va existir (2009), La magrana de foc (2013), Balèria i l'amazona (2016)... Un no acabar.
Hem dit també que En Pere Morey era tenaç. El seu per ara darrer llibre Rondalles calvianeres (Balèria/Ajuntament de Calvià) ho demostra. Encara les rondalles! Aquí s'hi fa palès un altre interès de l'autor: vol ensenyar a mirar per on passam. Perquè en cada recó del nostre espai geogràfic hi pot haver bé una història vella, autèntica o imaginada, bé un relat que sobrepassa els límits del temps (recordem els dos volums de L'anell de Boken-Rau, 1987 i 1993, que han llegit promocions d'escolars mallorquins). I si en qualque lloc no hi ha relat, En Pere Morey l'inventa.
Les rondalles contingudes en aquest nou llibre són diverses i totes es refereixen a llocs ubicats en el terme municipal de Calvià: les illes Malgrats, Valldurgent, Galatzó, el puig de s'Esclop, les pedreres de Portals... I totes tenen un substrat mitològic, llegendari o històric. Així podem llegir els fets de Perseu i Medusa a La geganta i el drac, del Comte Mal a El genet del cavall de foc, de l'astrònom Aragó a Una foguera dins la nit, del rei en Jaume a La Taula del rei o de qualque notable poblador àrab de Mallorca a El fill del pelegrí, i alguna més que el lector haurà de descobrir pel seu compte.
