Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La guerra vista amb ulls de periodista

'A private war'

L'estrena d'una pel·lícula sobre Marie Colvin ens porta a reflexionar sobre la relació entre el cinema i els corresponsals de guerra

Marie Colvin.

You're never gona get to where you're going if you acknowledge fear. I think fear comes later when it's all over".

"La por ve després", així responia Marie Colvin quan se li preguntava per la seva feina.

Marie Colvin, un nom que ja és llegenda quan es parla de corresponsals de guerra, ella és "La Corresponsal". Aquesta periodista americana, que s'instal·là al Regne Unit i que treballà des del 1986 fins a la seva mort, el 2012, pel Sunday Times, dedicà la vida a allò que més l'apassionava el periodisme de guerra. Marie Colvin fou una dona valenta, independent i transgressora, que estigué en primera línia a tots els conflictes mundials relacionats amb el món àrab, del qual n'era una experta, posant veu als que no la tenien i fent arribar a tothom a través de les seves cròniques l'horror i el drama que la població afectada patia. Volia crear una connexió empàtica amb els lectors, intentava que no fossin simples espectadors del conflicte, sinó que pensessin que aquesta terrible realitat es podia canviar; ella n'estava convençuda. Dos anys abans de la seva defunció en una cerimònia en honor dels periodistes morts mentre treballaven Marie Colvin deia: ".... cases cremades, cossos mutilats, dones plorant marits i fills..... La nostra missió és informar-vos de tots aquests horrors de guerra amb cura i sense prejudicis. Els periodistes cobreixen combats, comparteixen grans responsabilitats, s'enfronten amb eleccions difícils i a vegades paguen un preu molt alt, paguen amb la seva vida".

Poc imaginava en aquell moment que ella mateixa en seria un d'ells. Marie Colvin morí o millor dit la mataren el 22 de febrer del 2012 a Homs, Síria, mentre ens estava informant de les atrocitats que patia la seva població.

Marie Colvin era coneguda en el món londinenc per la seva audàcia, pel seu pegat a l'ull esquerre -que perdé quan fou ferida per una granada mentre estava treballant a Sri Lanka l'any 2001- per la seva natural elegància, pel seu accent americà, per la seva turbulenta vida personal, pel seu coratge, per ser feroçment independent, però sobretot pels seus reportatges. Prenia notes meticulosament en quaderns d'espiral, tots ells estaven alineats a la lleixa de l'oficina de la seva casa londinenca a Hammershmish, no deixà més llegat escrit que els seus reportatges mai feu cap publicació, on ella funcionava millor era a l'escena del conflicte emetent en directe. Marie Colvin i Paul Conroy, el seu fotògraf, es trobaven aquell fatídic dia de febrer de l'any 2012 a la zona d'Homs assetjada pel règim de Bassar al-Assad, aquell vespre Marie Colvin participà d'una transmissió en directe a la BBC4, una decisió que permeté al règim sirià localitzar la seva ubicació i convertir-la en el blanc dels seus bombardejos. En aquell atemptat morí també el fotògraf francès Remi Ochlik i Paul Conroy fou greument ferit a una cama. Sobre aquesta dramàtica experiència i després de passar mesos a l'hospital Conroy escriví un llibre, Under the wire, del que se n'ha fet un documental, on explica tota la tragèdia humana que al-Assad infligeix al poble sirià i on commemora el treball de Marie Colvin.

Després de la mort de la periodista la seva germana interposà una demanda davant la justícia dels Estats Units reclamant que fos considerada un assassinat i que públicament Bassar al-Assad fos acusat d'atemptar contra els periodistes. Finalment tots aquests anys de reivindicacions han donat resultat i el mes de febrer d'enguany la justícia dels Estats Units condemnà internacionalment el règim d'Assad per l'assassinat de la reportera Marie Colvin. La jutgessa en el seu veredicte diu clarament que les forces armades sirianes dispararen deliberadament contra el centre de premsa causant la mort de Marie Colvin.

Marie Colvin ha deixat la seva empremta en el món dels corresponsals de guerra, la seva manera de fer era única així com el seu coratge. Aquesta dona, que arriscava la seva vida en cada reportatge que feia, tenia també les seves foscors. Tot el sofriment i l'horror que veia li passaren factura, patia d'estrès posttraumàtic, la beguda i l'aïllament eren els seus aliats en moments baixos i la seva vida personal estava marcada per la turbulència emocional, però Marie Colvin se'n sortia i creixia en cada reportatge que realitzava. La seva feina era el motor de la seva vida. Part d'aquesta vida ens l'explica Mathew Heineman a la pel·lícula La Corresponsal (A private war), basada en l'article de Vanity Fair Marie Colvin's private war escrit per Marie Brenner l'agost del 2012, pocs mesos després que la famosa corresponsal fos assassinada.

Compartir el artículo

stats