Aquest dies ha estat notícia un gran incendi a Catalunya. Cap indret nostre no està exempt del desastre, les temperatures i l'herba seca als boscos així com les imprudències, ens fan viure en estat d'alerta.
És per això que al vol passaré revista a algunes obres musicals que tenen el foc com a protagonista. Una tria subjectiva, és clar.
Haydn té una simfonia, la que porta el número 59, qualificada com la Simfonia del Foc pel fet que alguns fragments foren emprats per acompanyar una obra de teatre que portava per títol El Foc de Gustav Friedrich Wilhelm Großmann.
A La Flauta màgica de Mozart trobam una escena en la qual els protagonistes han de passar la prova del foc, caminant entre flames.
Stravinski també ens crema a través de l'Ocell de Foc, un ballet que estrenaren els Ballets russos de Diaghilev el 1910 i que ajudaren a augmentar la fama del compositor.
Abans, Wagner escriví dues escenes musicals amb clares referències explícites al foc, totes dues a la seva Tetralogia L'Anell del Nibelung. Al final del segon dels títols, La Walquíria, hi trobam l'escena en la qual el déu Wotan condemna la seva filla Brunhilda a dormir en una roca, protegida per un anell de foc, fins que algú pur pugui salvar-la, cosa que aconseguirà fer l'ingenu Sigfrid, qui dóna títol a la tercera de les jornades musicals de l'Anell. I també a El capvespre dels déus, la quarta de les òperes d'aquesta complexa història de déus i personatges del submón que lluiten per obtenir el poder d'un anell fet amb l'Or del Rin (no vos sóna a Tolkien?), al final d'aquesta tetralogia, Brunhilda, decideix immolar-se en una pira que també destrueix el Valhalla, el palau on moren els sers mitològics.
I parlant de pires no podem deixar d'esmentar Verdi i Il Trovatore, una òpera en la qual es parla explícitament de foc a la famosa ària Di quella pira, que canta el tenor, Manrico, quan reb la notícia que Azuzena ha estat condemnada a morir cremada.
