Girar la vista enrere i veure que fa vuitanta anys ja teníem un mallorquí per Barcelona fent conferències que ben bé es podrien repetir ara provoca un cert esglai. Baltasar Samper és un gran músic mallorquí que partí a Barcelona i després a l'exili -primer a França- i finalment a Mèxic on acabà els seus dies. Per sort és un gran músic en procés de reivindicació, d'estudi i de reconeixement. El musicòleg Amadeu Corbera es tal volta el millor especialista en la seva obra; l'Arxiu del Regne s'està ocupant de posar a l'abast dels investigadors el seu arxiu personal que el Govern Balear ha comprat, tot gràcies a esforços ben encaminats; músics com Francesc Blanco i l'Ensemble Tramuntana estan fent sonar i enregistrant partitures ignotes...
A tots aquests afanys s'afegeix la publicació del llibre que avui tenim entre les mans: els musicòlegs Antoni Pizà i Francesc Vicens han elaborat conjuntament l'estudi i edició dels textos de les conferències que, inèdites, romanien a l'arxiu del pianista Joan Moll, altre dels artífexs de que la reivindicació de la figura i l'obra de Baltasar Samper prengui forma.
Aquests magnífics investigadors han fet un estudi seriós i acurat dels materials de les conferències que Samper va donar l'any 1935 sobre la Música de Jazz a ambdues associacions capdavanteres: a l'Ateneu Polytechnicum i a Discòfils Associació Pro-Música, fins al punt que han elaborat un llistat dels exemples musicals fets servir per Samper al quals es pot accedir a un canal de Youtube: https://www.youtube.com/playlist?list=PLIKmrSzDevo-pciWHdnIUz0PcD-qNqXTA.
I què voleu que us digui, el contingut d'aquestes conferències és una introducció clara i útil al món musical del jazz i un reconeixement del seu interès. Parteix Samper de la seva reivindicació com "un gènere de música que, per bé que hagi aconseguit la més gran difusió, sembla portar l'estigma alarmant del cabaret". L'eix dels seus textos es la clara dicotomia que estableix entre el jazz que en diu falsificat front el jazz autèntic o hot jazz, i ho fa sempre proposant exemples.
Desenvolupa els conceptes de swing i d'improvisació com els dos grans pilars de la música de jazz, i fa un recorregut per la instrumentació, la tímbrica, l'estructura i la forma amb unes explicacions que -ja dic- encara ara es podrien repetir. Avinents i planeres.
Afegeix aquesta publicació un apèndix clarament preparat com introducció a un concert amb obra del francès Maurice Ravel en què Samper analitza les característiques de la seva música però sobretot, situa la seva obra en l'evolució cap a l'avantguarda musical del canvi de segle remarcant la importància de treballar fora de les plagues funestes que afecten el nostre país: tant la inconsciència com la improvisació: "Maurice Ravel, un dels compositors més independents, més indòmits, més revolucionaris i innovadors del nostre temps, és un artista de rigorosa formació acadèmica", per què, ve a cloure: "No ens podem privar d'allò que menyspreem perquè ho qualifiquem de vell, sense estar segurs de poder substituir-ho per quelcom d'igualment digne".
Què necessari es fa tant a la nostra vida acadèmica, a la evolució en la creació musical, com a la investigació en general, comptar amb músics cabdals, grans estudiosos i millors creadors com ara Baltasar Samper. Sort que estem en procés de recuperació i dignificació de la seva figura.
